Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Concert basc, PER i la mani de Palma

Ahir a la tarda em mirava la manifestació de Palma a favor d'una cosa tan sensata com poder viure en la teva llengua i pensava: "Mira que tenim mala sort. No aconseguim un consens polític en el tema econòmic (digui-li concert, digui-li pacte fiscal, digui-li Frederic), però almenys n'hi podria haver en el de la llengua, no? Bé, o en alguna cosa, la que fos, podria haver-hi un consens que la deixés fora de l'enfrontament partidista. I no, no hi ha manera". I de seguida vaig fer allò tan català de pensar si deu ser culpa nostra, si devem estar fent alguna cosa malament. Segur que sí. I no una, sinó dues o tres. O tres-centes. Però em nego a acceptar que ho estiguem fent tan rematadament malament que sigui impossible aconseguir el que altres aconsegueixen amb una facilitat esbalaïdora.

Exemple? Coi, el tema del concert a Euskadi i Navarra. Ho he escrit mil cops i aquest serà el 1.001. Ningú va qüestionar-lo ni en èpoques de Mayor Oreja i Redondo Peperos, que ja van ser èpoques. A Madrit (no ciutat, sinó concepte) mai (però mai dels mais) ningú ha negat el concert. Cap diari nacionalista espanyol ha fet mai campanya en contra del concert. I preguntes a Espanya i, escolti, ni un retret, ni un " esos cabrones insolidarios ". Tots muts (i totes mudes) com uns Mourankas qualssevol (aclariment: com suposa, Mouranka és la unió entre Mourinho i Karanka). I passa el mateix a Andalusia amb el PER. Zero crítiques. Zero retrets. Hi és i punt. Els partits encantats i els diaris nacionalistes espanyols -que foten foc cada matí a l'opinió pública- Mourankas totals també en aquest tema. En canvi, aquí hem de suportar la gota malaia en forma d'insistent i molest repic al nostre pebrotam negant-nos un finançament just i necessari, negant-nos la llengua i, a sobre, de part d'uns que s'omplen la boca de tolerància. Però, sap què penso de vegades? Que potser la culpa és seva, que és un consol molt català.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT