Contra la por, sense por
“Contra la por som nosaltres, contra la por sense por”, diu Raimon, i els seus versos avui llegeixen els nostres pensaments. Expressen la nostra ràbia i alhora la nostra convicció que els mateixos valors que han fet de Barcelona una magnífica ciutat oberta al món s’imposaran contra la por. Un atemptat terrorista a la Rambla va deixar ahir un rastre de mort a l’artèria que durant segles ha acollit la vida per excel·lència. Barcelona forma part de la llista macabra de ciutats europees atacades pel terrorisme islamista, una part de la llarguíssima llista mundial de víctimes del fanatisme dels jihadistes. Almenys 13 persones van morir i més d’un centenar van quedar ferides mentre caminaven pel cor d’una ciutat amb el pols de vacances i la presència de milers de turistes pels seus carrers. L’alerta 4 dels cossos de seguretat no ha pogut evitar que el terrorisme de baix cost, el del vehicle que atropella una multitud, hagi convertit Barcelona en l’última víctima. Ara és el moment d’ocupar-se dels ferits, d’atendre les famílies dels morts, de reconèixer la solidaritat dels ciutadans que van anar a donar sang de manera espontània, de donar suport als equips dels hospitals que assisteixen els ferits i dels cossos de seguretat que van reaccionar amb rapidesa i investiguen els autors de l’atemptat i les seves connexions, de destacar la informació facilitada per molts ciutadans. És el moment de transmetre la nostra solidaritat a les víctimes i tenir clar que podríem ser qualsevol de nosaltres. Amb tota la prudència, quan disposem de la informació haurem de reflexionar també sobre el suport que han tingut els terroristes i si aquesta cèl·lula que ahir va actuar és importada o s’ha organitzat en el nostre territori i com ho ha aconseguit. Només aleshores podrem valorar què es podria haver fet millor. D’entrada, ens preguntem si les tanques de ciment que han protegit algunes aglomeracions, fires o festes ciutadanes no haurien d’evitar la circulació en una artèria tan cèntrica com la Rambla. En qualsevol cas, malauradament la seguretat total no existeix, i encara menys és compatible no alterar la nostra manera de viure i mantenir la màxima protecció quan un grup de fanàtics està disposat a matar indiscriminadament amb un vehicle. En cap cas ens resignarem a ser víctimes del terror, ni tampoc renunciarem a la nostra manera de viure. Hi lluitarem en contra coratjosament com a societat. Ocupant els carrers i reivindicant els nostres valors i la nostra llibertat. Sabem que Catalunya i Espanya, com les principals ciutats europees, són objectiu dels islamistes. Per això la coordinació policial a nivell estatal i europeu és fonamental. Caldrà mantenir l’alerta policial i la cooperació ciutadana.
