Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Del Facebook a la guerra presencial

Trobo encertat parlar de la generació Facebook, i de les revoltes d'internet, perquè l'accés a la informació i la capacitat de coordinació a través de les xarxes socials ha permès que Tunísia i Egipte iniciessin noves etapes, esperem que cap a la democràcia. En aquestes dues primeres revoltes, les imatges dels soldats abraçant des dels tancs els manifestants, o agafant nadons a coll, o enlairant ells mateixos les banderes, van anar donant una imatge màgica de la revolució. Des d'aquí ho hem viscut en part des de certa virtualitat. I, exceptuant alguns casos dramàtics, han estat revoltes amb més èpica que sang. Però ara ha aparegut Gaddafi declarant la guerra al seu poble, els morts es compten a centenars, i la perspectiva canvia. Quan la gent que es coneix primer a internet es troba a la vida real diem que "es desvirtualitza", i fa "trobades presencials". Gaddafi en part ens ha deixat a tots desvirtualitzats, i la revolta dels libis està sent absolutament presencial en el sentit macabre del terme: s'imposa la presència de tancs, avions, helicòpters, armes per assassinar de forma salvatge els que protesten. Parlar de revoltes Facebook és encertat però les fa semblar immaculades, netes, d'un món feliç on l'opció habitual és "m'agrada". La guerra civil a Líbia, en canvi, és un episodi trist, decebedor i preocupant. Un xoc de realitat dura, bruta i gens agradable.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT