Toni Castellà, Titon Laïlla, Núria De Gispert
23/11/2015

Demòcrates: un nou partit per a un nou país

3 min
Demòcrates: un nou partit per a un nou país

Amb aquest lema d’“Un nou partit per a un nou país” Demòcrates de Catalunya ens presentàvem com la primera formació política postprocés, el 7 de novembre. Un partit que neix del nou país. Ens agrada definir-nos com un partit del segle XXI. Un partit avançat en el temps, tant, que el 30% dels voluntaris demòcrates no han militat mai prèviament en cap partit polític. El moment actual és de gran transcendència per a Catalunya. Als profunds canvis socials ocorreguts els darrers anys s’hi afegeixen uns profunds desitjos de regeneració democràtica i un fort moviment que reclama poder expressar-se democràticament sobre el propi futur.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Demòcrates neix de la interpel·lació, del diàleg i de l’escolta activa amb la societat civil. Demòcrates és el comú denominador i espai de confluència d’aquelles persones que comparteixen un conjunt de valors que tenen el seu origen en l’humanisme. Neix de la suma de persones procedents de l’associació Hereus UDC 1931, d’un conjunt de persones que provenen de l’associació Fem-ho i el Moviment Demòcrata Català, de persones que provenen de l’espai social cristià i social liberal i persones que creuen en una nova manera de fer política.

La governança i la cultura organitzativa de Demòcrates de Catalunya supera el sistema de partits, heretat del s. XIX, i les estructures dels partits polítics creades a la Transició. Trenquem les costures endogàmiques dels partits tradicionals per donar vida a una formació democràtica que renuncia als militants i crea la figura de voluntaris, que renuncia als crèdits bancaris i genera recursos mitjançant campanyes de micromecenatge. Que renuncia a la política de carnet i afavoreix la meritocràcia i la participació de les persones amb talent. Per què una persona ha d’estar afiliada sempre en un mateix partit polític? Per què no podem tendir a organitzacions polítiques que superin el model antic dels partits basats en la militància de carnet, tendint a una formació política suportada per persones compromeses en un determinat projecte per al progrés de la comunitat? Per què una decisió transcendent d’un partit no es pot prendre en una votació col·lectiva de tots els afiliats, votant electrònicament des del mòbil, per exemple? A Demòcrates ens ho creiem i ho fem. I així, amb els pocs dies que han passat des de la nostra fundació com a partit, ho hem practicat. Vam exemplificar amb la consulta interna de com presentar-nos a les eleccions del 20-D la revolució democràtica que volem fer com a partit.

Demòcrates neix del nou país. Emana dels valors de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la fraternitat. Ara que el vell sistema polític es va dissolent i el nou encara no ha nascut, és necessari articular un nou sistema polític fonamentat en els valors de la llibertat individual, la responsabilitat col·lectiva, la subsidiarietat en la presa de decisions i la simplicitat en els mecanismes de govern.

Estem convençuts que la independència és també un compromís ètic com a únic futur possible per al país. És per responsabilitat amb els nostres conciutadans, però també envers les noves generacions, que treballem per esdevenir un nou estat independent a Europa. Bastit des dels valors republicans, defensor dels drets civils i socials, sòlid des d’un punt de vista ètic, equitatiu, construït sobre una realitat econòmica basada en el coneixement i que cregui en la dimensió transcendent de la persona i el seu caràcter únic. Una societat que es rebel·li contra les immoralitats que ens envolten en forma de desequilibris i de misèria econòmica i social. Una societat que consideri indigna i immoral aquella riquesa material obtinguda de la dignitat de les persones i de la sostenibilitat del medi, tant a casa com arreu.

El nou país neix de l’expressió pacífica i democràtica de la voluntat dels ciutadans, però també del compromís d’aquests ciutadans de ser millors i fer un país avançat. El mite identitari s’ha fos. La gran victòria de l’independentisme és que ha deixat de ser identitari, no és nacionalista, és una altra cosa, és voler un estat. Superar la pantalla autonòmica significa també bastir el nou estat sobre el màxim d’unitat civil i política del sobiranisme afavorint el concepte de competència col·laborativa de les formacions polítiques, des de la sobirania de cadascun dels partits. Per això qualsevol moviment o signe d’altres partits per regenerar-se i connectar amb una nova realitat de sistema de partits polítics, que és el que reclama la societat, és positiu i beneficiós per a la pluralitat política del nou país.

La gran victòria del procés que vivim és que posa el comptador a zero, perquè som lliures.

stats