D'impensable a possible, per no dir probable

Avui publiquem un reportatge del New York Times sobre com les multinacionals americanes ja es preparen per a la sortida de Grècia de l'euro. Els entrevistats admeten que era un escenari "absolutament impensable" fa poc temps. Però en aquest món accelerat quan una cosa inimaginable passa a la categoria de possible té molts números perquè la mateixa embranzida la porti a ser probable en dos dies. El reportatge no és una especulació de política o economia europea, no parla d'ideologies sinó de sistemes operatius, baixa als detalls i enumera quins mecanismes concrets estan previstos per pagar nòmines dels seus treballadors, per superar els primers dies, per garantir eventuals bloquejos de la sortida de diners dels bancs. El nivell de realisme dels preparatius, el fet de tenir a punt camions carregats d'euros per pagar sous, el càlcul de la manera més ràpida per reaccionar si la decisió s'anuncia un divendres a la nit i l'encàrrec als bancs de tenir oberts comptes corrents en una divisa encara inexistent confirmen que això pot anar de debò molt aviat. En una enquesta amb els seus clients, una de les firmes diu que un 80% donen per feta la sortida de Grècia de la moneda única i un 50% pensen que al darrere hi anirà algun altre país, que això portarà cua. De fet, al reportatge es diu que el hòlding que agrupa les companyies British Airways i Iberia ja ha admès que treballa tècnicament amb la hipòtesi d'una sortida d'Espanya de l'euro. No deixen de ser especulacions, i també són interessades, però l'interès amb què es fan és més fred, menys emocional, absolutament pràctic. En el fons és garantir que la Visa continuï rutllant com més aviat millor en la moneda que sigui, i això fa aquests preparatius bastant versemblants.