Publicitat
Publicitat

Els últims vint minuts

Disparin al pianista

Diu que Chopin no va "viure", amb la seva dona George Sand, a la cel·la que s'exposa a la cartoixa de Valldemosa, ni va tocar el piano que t'ensenyen a la (falsa) cel·la. Ho hem sabut -ho publicava l'ARA- gràcies a una demanda interposada per la propietària de la cel·la veritable, la número quatre, contra la societat propietària de la falsa, la número dos.

Pel que sembla, la cel·la número quatre durant el famós hivern era coneguda com la tres, però la família Chopin Sand va viure a la dos, que era coneguda com la u. Així, doncs, milions de turistes i fins i tot guiris s'han fet fotos en una cel·la que no era. La notícia ha provocat diversos titulars poètics, els més emotius, els del diari Abc , davant dels quals em trec el barret i m'agenollo: " Engaño en Do mayor " i " Tocata y fuga de Chopin ".

La notícia em fa pensar en dues qüestions. La primera, la lleugeresa amb què es diu que hom ha "viscut" en un lloc quan només hi ha anat de vacances. Tots coneixem éssers que després de vint dies a la Xina et diuen que "han estat vivint" a la Xina i ja et fan una anàlisi tan innovadora com sorprenent de la realitat xinesa. Per tant, aquests dies, és fàcil llegir que Chopin i Sand van "viure" a Valldemosa. Home. Va ser un hivern, només, per molt que ella n'extragués unes bones proteïnes.

La segona qüestió és la del sentiment que ara puguin tenir aquest turistes i fins i tot guiris que es van emocionar en una cel·la falsa, però que es pensaven que era veritable. Això converteix la seva emoció en falsa, també? A la plaça de la Senyoria de Florència hi ha la còpia del David de Miquel Àngel (perdonin que no en recordi el cognom, de l'autor). La veritable estàtua és a la Galeria de l'Acadèmia de Florència. Molts dels turistes i fins i tot guiris que la visiten no saben que aquella estàtua és falsa i s'hi fan fotos pensant-se que és de veritat. I també hi ha alguns turistes i fins i tot guiris que saben que és una estàtua falsa, però tot i així també s'hi fan fotografies. Quina de les dues emocions, la del grup A o la del grup B, és més legítima?

No som innocents, però quan veiem l'Ana Obregón (és el primer exemple que em ve al cap) que s'abraça a Chiquito de la Calzada (és el segon exemple que em ve al cap) a la portada del Tot i més , segons com ens és igual que la foto sigui un muntatge. Fins i tot, per a alguns de nosaltres, que sigui un muntatge té més gràcia. És una convenció. Com anar a Verona a fer-se una foto al balcó de la casa de Julieta, l'heroïna de ficció de Shakespeare. Hi ha qui diu que els Capuleto van existir, però no hi ha, diguem-ne, proves que acreditin que aquell balcó tan bonic va pertànyer a la família que va potser inspirar el drama. Però és igual.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT