Publicitat
Publicitat

Dues orelles, dos ulls i un sol cor

L'anunci del Govern que prohibirà el vel integral m'ha fet pensar que vivim en una època en què les coses innecessàries són les úniques necessitats. Algunes dones islàmiques consideren imprescindible el burca o el nicab. La majoria d'adults i adolescents del Primer Món, si sortim de casa sense el mòbil, ens sentim despullats. Sense saber-ho, elles proclamen el seu prejudici moral. I sense saber-ho, nosaltres proclamem la nostra dependència tecnològica. Les unes i els altres busquem seguretats fàcils, externes.

Francament, no sé si el remei de la prohibició serà pitjor que la malaltia. El que sí que sé és que m'agrada creuar mirades pel carrer, mirades fugaces en un joc infinit de seduccions. Rere un vel integral s'extravien molts ulls, com també se'n perden tants d'altres hipnotitzats en la pantalleta màgica que ens connecta al món i ens desconnecta del veí. És a dir, que entre un precepte moral i una addicció tecnològica, em quedo amb una bona tassa de camamilla.

No són els vels ni els mòbils els que mouen el món, són les persones que els porten. Igual com no són els principis els que fan avançar la humanitat, sinó les persones amb principis. El vel és el final distorsionat d'un principi del qual s'ha perdut el sentit. El mòbil proclama la il·lusió econòmica de la ubiqüitat i la comunicació global, però les persones que l'utilitzem seguim tenint només dues orelles, dos ulls i un sol cor. I no sabem quines són les coses realment necessàries de la vida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT