Publicitat
Publicitat

Dues vides (i la nostra)

Durant més de sis anys, la israeliana Neta Efrony va filmar què passava en un control fronterer a Israel, concretament, a la carretera entre l'est de Jerusalem i Ramal·lah. TVC el va emetre dijous. No és un documental polític: només mostra el calvari quotidià dels homes, dones i nens palestins que han de creuar el pas per anar a treballar o a escola. Llargues esperes, empentes, nervis, fred i calor, arbitrarietats, ordres contradictòries. Dia sí i dia també. Efrony no és ni jueva ni musulmana. És budista. No pren partit, només mira amb l'ull de la càmera. Passen els mesos i els anys, i la desesperació és el paisatge.

Manuel García és un cubà especialista a calcular quina població pot absorbir un territori segons l'aigua disponible. Fa anys que viu a Catalunya, on té una bona feina en el seu camp d'expertesa. En els pitjors anys a la seva illa natal, la rutina del Manuel era sortir ben d'hora a treballar en un institut oficial de recerca, després fer una segona jornada donant classes particulars d'anglès i, en arribar de nit a casa, posar-se a fabricar cuines elèctriques. Així va sobreviure ell i la família. El seu va ser, durant anys, un paisatge de supervivència. Ara comença a pensar a anar a Florida, on ja hi té una filla i néts.

La nostra rutina absurda té un caire menys dramàtic que la dels palestins o els cubans, però s'ha acabat el paisatge de l'etern progrés material. Vivim en un món de retallades, austeritat, atur, feines mal pagades... La crisi serà llarga. Passaran els anys.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT