Editorial: 'Siam dignes del moment'

1 . Una decision istorica

Los líders politics qu'ièr, ensems, acordèron de prepausar als ciutadans de Catalonha, e en la portant al govèrn d'Espanha, una question e una data per decidir lo futur politic del país comencèron a escriure un novèl capítol de l'istòria collectiva. Un capítol qu'a coma objectiu partejat e primordial lo de far possible que la populacion vòte en libertat. Far possible lo drech de decidir, una demanda que s'apièja sus un larg consensus social. Lo 12 de decembre demorarà la data inaugurala d'un procèssus politic qu'a portat lo catalanisme a cambiar lo sieu objectiu istoric: lo de cambiar Espanha per lo de bastir un estat pròpri.

2 . En favor de la democracia

Lo pacte a l'entorn de la consulta representa una capitada de la democracia catalana que lança un messatge clar. Catalonha se presenta al mond coma una societat viva, madura, mobilizada e amb una classa politica capabla de legir lo signe dels tempses. Quin que siá que voldrà estudiar un jorn cossí se son debanats los eveniments dels darrièrs dos ans vendrà a la conclusion que i a agut un procèssus perfièchament democratic. La societat civila, e lo blocatge de Madrid davant las aspiracions catalanas, portèt a un avançament electoral en setembre del 2012 amb un messatge clar al nòu Parlament elegit: acordatz-vos per far possible l'objectiu de poder decidir lo futur. Vist dempuèi totes los ponches de vista possibles, aquò es, d'en primièr, lo trionf de la democracia.

3 . Lideratge partejat

La societat civila es estada e es lo motor del procèssus politic catalan, lo ciment qu'a fach que s'assemblèsson de volontats plan divèrsas en un camin tan complicat coma apassionant. Una rota, pr'aquò, que sens un lideratge politic seriá impossible de concretar e de far avançar. L'imatge d'ièr del president Artur Mas acompanhat dels responsables d'ERC, UDC, ICV-EUiA e la CUP fa vesedoira la capacitat del mond politic de saber bastir un consensus, de saber somar. Dins l'espaci de quaranta uèch oras, e davant d'un cèrt descoratjament e trebolament entre los partisans del drech de decidir, s'es produsit un acòrdi que soma de la drecha democrata-crestiana a l'esquèrra alternativa. Es tota una leiçon. Totes an cedit al profièch d'una tòca comuna, d'un lideratge partejat, tant entre las fòrças politicas coma d'aquelas fòrças amb lo movement ciutadan. Parivamanet, se pendent la transicion de la dictatura a la democracia la classa dirigenta (politica, economica e sociala) se mostrèt tanben a la nautor del moment istoric, ara los caps politics catalans demòstran qu'an comprés que per bastir una transicion nacionala cal far camin amassa, amb generositat. Amb larguesa. Cal que totes los agents o prengan en compte e agiscan tanben amb la dignitat que demanda l'escomesa immensa qu'avèm en fàcia.

4 . Una question clara e inclusiva

Fruch d'aquel lideratge partejat s'es pactada una question clara e inclusiva, apevada sus un consensus larg, e que recebèt ièr lo sosten de las principalas plataformas civicas qu'an promogut lo drech de decidir. La question amb dos apartats -"Vòl que Catalonha venga un Estat? En cas afirmatiu, vòl qu'aquel Estat siá independent?"- A permés de somar los partits amb un programa clarament independentista e los que creson al besonh de bastir un estat pròpri, mas que renóncian pas a lo federar o lo confederar amb l'estat espanhòl. A permés de somar, fin finala, totes los que creson al drech dels catalans de decidir lo sieu futur politic.

5 . Abséncias malaisidas d'explicar

Demest la larga unitat politica e sociala qu'a fach possible lo pacte de la question, dins lo lideratge politic partejat visualizat ièr, òm pòt remarcar l'abséncia d'un partit que, totes aquestas annadas de democracia, a fach partida del catalanisme, lo grand tronc comun politic que pendent mai d'un sègle s'esperforcèt per bastir una societat democratica, modèrna, amb volontat de contribuir dempuèi la sieuna pròpria idiosincrasia al concèrt de las nacions. Es damatge l'abséncia, ièr, per volontat pròpria, del Partit dels Socialistas de Catalonha (PSC), e es dificilament comprenesibla per fòrça de los sieus votants, militants e simpatizant que tre ara lor caldrà prene una decision ges facila mas inevitabla per se somar a l'anar democratic del país.

6 . Lo blòc del non-non

Lo blòc del non, politicament representat pel Partit Popular (PP) e de Ciutadans (C's), respondèt ièr a l'acòrdi per la question e per la data amb lo discors de la paur e la desqualificacion. La consulta serà, efectivament, entre òc e non, e doncas seriá important e desirable que PP e C's, en luòga de consacrar los sieus esfòrces a blocar la consulta, expliquèsson e rasonèsson los sieus arguments en favor de la permanéncia dins l'estat espanhòl, qu'es una opcion perfièchament legitima. Çò que resulta pas legitim es negar la democracia. Deuriá pas far paur a degun l'exercici del drech de vòt, un exercici largament reclamat pels ciutadans en aqueste cas .

7 . La responsa de l'estat espanhòl

Lo pas avant fach ièr per una majoritat de 87 deputats de 135 que forman lo Parlament de Catalonha met ara lo balon dins lo terren del govèrn d'Espanha, a qui s'adreiça la peticion de pactar lo referendum, e de la classa politica espanhòla dins lo sieu ensems. La demanda lor arriba amb un larg sosten, sens defaut en las formas, e bastida sus una volontat escrupolosament democratica. Manténer una negativa radicala a la proposicion catalana deslegitima lo govèrn espanhòl, tant davant la ciutadania catalana coma de l'europèa e del demai del mond. S'ancorar en una lectura restrictiva de la legalitat va pas resòlvre lo problèma. I a de mejans legals perque Catalonha pòsca exercir lo drech de decidir. Las leis son al servici dels ciutadans, pas al revèrs.

8 . L'escomesa europèa

Lo futur de Catalonha, coma que ne vire la resulta de la consulta, e coma que ne vire lo procèssus, es al dintre d'Euròpa. Aquela meteissa granda majoritat que defend lo drech de decidir defend tanben l'apertenença a l'Union Europèa, que s'es mantenguda fins ara dins una respectuosa neutralitat per çò del litigi catalan. Catalonha vòl decidir se ven un estat d'Euròpa e, quand arribarà lo moment, Euròpa li caldrà decidir se vòl qu'una societat de longa tradicion europeista s'i intègre en tant que novèl estat. Aicí, cèrtament, i a de trabalh a far.

9 . Serà pas aisit

Ni la negociacion amb l'estat espanhòl, ni l'explicacion de la volontat catalana a Euròpa e dins lo mond, ni la mantenença de la coesion sociala -lo bèl tresaur qu'avèm, tanben, pel procèssus-, ni l'execucion del procèssus que entamenam un còp plaçadas una data e una question per la consulta seràn pas facilas. Tal coma diguèt ièr lo president Artur Mas, caldrà fòrça "sentiment de país", tant sentiment coma en aqueste deslargar an demostrat los partits del pacte.

10 . Dignitat e generositat

Lo capítol istoric qu'entamenam demanda rigor, concentracion, determinacion e generositat. E demanda, sustot, que lo pòble de Catalonha, los sieus dirigents e tota la societat siam dignas del moment. #Aravolemvotar.