'Elisir D'amore'
Les piles alcalines duren més que les altres, però si les poses en un comandament per poder canviar de canal compulsivament, per posar un exemple, el que estàs allargant és temps perdut de la forma més absurda possible. Hi ha poques coses tan estúpides per perdre el temps com dedicar-se a canviar de canal per no avorrir-se de programes que fa hores que ens avorreixen. He vist el meu avi, que al cel sia, adormir-se amb el comandament entre els dits i entre somnis canviar de canal davant la perplexitat dels que finalment s'havien resignat a seguir el fil d'algun programa no t'hi fixis. "I mentrestant, la vida passava", ben cert.
La vida passa mentre canviem de canal per poder veure en el futur el que desitgem i, en el passat, l'enyorament del que no tornarà; el penediment del que no hem fet, a tele cinco, i el d'allò que no podem deixar de fer per més que ens ho plantegem, a la sexta. I mentrestant, la vida passa.
Durar no és viure, ni tan sols amb les alcalines gust d'ou. Viure és aquest instant. El negoci de l'eternitat no m'interessa, el voldré el dia que aprengui a desempallegar-me de "l'espera inútil", quan sense haver de canviar de canal constantment sàpiga gaudir de la tranquil·litat del present, ni que sigui en temps de crisi en els quals res és tan important com la punyetera crisi i les seves nefastes conseqüències. Mentre no aprengui tot això, els que vulgueu l'eternitat podeu passar a buscar-la pel meu congelador. Ara ja coneixeu la història, que cadascú decideixi què fer-ne. Jo, mentrestant, me'n vaig de vacances uns dies a la siciliana illa on el volcà, explotant majestuós, et recorda cada vint minuts que encara estàs viu, per si te n'havies oblidat somniant l'eternitat. Posats a escollir m'estimo més l' elisir d'amore . Ben mirat, no és millor morir d'amor que viure per sempre?
