A Espanya el que li convé és una gestora
Divendres passat al vespre tots els espanyols (els que ho són de grat i els que ho som per força) ja sabíem que Mariano Rajoy havia fracassat en segona volta en el seu intent de ser investit president. Tots excepte un: oficialment, el cap d’estat i monarca del Regne no es va assabentar del que ja sabíem tots els seus súbdits fins al dilluns següent al matí, quan la notícia li fou comunicada per la presidenta del Congrés de Diputats, Ana Pastor. Quan Felip VI va anunciar, en rebre el ceptre que el seu pare (on és, aquell home?) va perdre per Botswana, la seva intenció de “modernitzar” la Corona, es veu que no va tenir en compte ni la televisió, ni la ràdio, ni el telèfon, ni el telègraf, ni els coloms missatgers (internet i les dades mòbils els deixarem per més endavant), i que prefereix seguir assabentant-se de les coses -oficialment, insistim- a través d’emissaris de carn i ossos degudament autoritzats pel protocol. Bé, quan per fi el monarca es va donar per ennovat, va donar una resposta remarcable: que ja no encarregava a ningú més la formació de govern (tanmateix, pel cas que li fan) i que donava per obert “un període de reflexió” perquè siguin els mateixos partits polítics els que s’aclareixin d’una vegada. Un paper decisiu, el que juga el rei en l’articulació de la democràcia espanyola, i perdó pel contrasentit.
Un dels concernits per la decisió reial, el socialista Pedro Sánchez, va aparèixer de seguida per fer-nos saber que, per la seva banda, obria una ronda de converses amb la resta de partits amb representació al Congrés (tret d’EH Bildu, no va aclarir per què), però subratllant sobretot que amb això no es postulava per liderar cap alternativa de govern. Vaja, doncs si no es postula, per què obre la ronda? Ah, doncs per tenir temps de comptar amb els dits si té suports suficients per postular-se per segona vegada, perquè a la primera es va descomptar i no li va sortir bé la jugada, com ara li ha succeït a Rajoy. Per la seva banda, el president en defuncions també s’ha donat a ell mateix com a termini la celebració de les eleccions basques i gallegues, fent veure que la colossal carabassa que va recol·lectar la setmana passada és una cosa que no va amb ell fins a la trobada del G-20 a la Xina, juntament amb l’escandalós fantasma de José Manuel Soria. Pablo Iglesias també necessita temps per posar en línia (pel que pugui passar) les infinites confluències de la seva formació, i només el pobre Albert Rivera, crispadament aferrat al seu faristol d’home amb sentit d’estat, es mostra encara ansiós perquè algú segueixi el seu exemple de responsabilitat patriòtica.
En resum, sembla que la cèlebre capacitat de gestió dels temps de Rajoy s’ha encomanat a la resta de cappares de la cosa pública espanyola, i deu mesos de desgovern, i d’una situació que ells mateixos no dubten a qualificar de ridícula i penosa, els han servit de moment per arribar a la conclusió que el que els cal és més temps per fer alguna cosa, o no. Que posin a governar una gestora, que mentrestant nosaltres anirem fent.
