Publicitat
Publicitat

Fem-ho bé i fem-ho ja

Aquest país és la seva gent, una gent meravellosa que en els darrers temps ha protagonitzat una mobilització social mai vista a Europa, una demostració de voluntat democràtica exemplar que ha provocat un terrabastall sense precedents i ens ha permès somriure com mai, esperançar-nos com mai, creure que els nostres somnis són possibles i que ens en podem sortir.

Fa tres-cents anys, pel cap baix, que el nostre país espera. No és una història de fa quatre dies, venim d’un silenci antic i molt llarg, que cantava Raimon, de gent que va alçant-se des del fons dels segles, de generacions que han patit tot tipus de privacions; gent que contra totes les adversitats han mantingut la flama d’una terra amb set de justícia i fam de llibertat.

Un país és, sobretot, la seva gent. I això vol dir no només les nostres famílies sinó també els nostres veïns, els nostres companys de feina, els del barri de la Guàrdia de Sant Vicenç dels Horts i els de l’Eixample de Barcelona, això és tothom. Per estimar el país t’has d’estimar en primer lloc tota la seva gent i saber que el futur que proposem construir entre tots és també per a tots. Deia el president Macià: “Nosaltres sempre hem agermanat la idea de Catalunya amb la reparació de les injustícies socials i serien malaurats els sacrificis que es fessin per assolir la llibertat de la nostra terra si no portava també justícia per als seus homes”.

El catalanisme ha estat sempre un projecte modernitzador però també inclusiu. I aquests factors l’han fet atractiu i majoritari. Si aquest catalanisme no ha reeixit amb plenitud és perquè ha bregat per un camí amb el pas barrat, ha volgut canviar Espanya i cercar-hi un encaix amable, però ha encadenat fracàs rere fracàs. El canvi més determinant del catalanisme s’ha produït aquest segle XXI quan ha acceptat, molt majoritàriament, que l’entesa amb els altres pobles d’Espanya ha de ser d’igual a igual. I això només és possible constituint relacions d’igualtat entre Espanya i Catalunya, d’estat a estat.

Estem davant una conjuntura històrica, i d’un repte gegantí, que requereix un aval majoritari de la ciutadania, per al qual és imprescindible la concurrència d’una majoria social, tan plural i transversal com és avui l’independentisme, un independentisme que té en aquesta pluralitat una de les seves principals fortaleses i virtuts. Preservar aquesta pluralitat és bàsic per seguir sumant i per obtenir un mandat democràtic davant d’Europa i del món. I precisament aquesta pluralitat és la que ens permetrà maximitzar els suports i no deixar escapar ni un sol vot: els volem tots i els necessitem tots.

La Unió Europea és un club d’estats independents. Formar-ne part és una decisió nostra que requereix una voluntat i determinació insubornables. Som nosaltres els que hem de fer el pas endavant, ningú ens facilitarà la feina. Europa només atendrà a fets consumats i això vol dir -a falta d’un referèndum sobre la independència- un Parlament de Catalunya amb majoria absoluta de diputats independentistes compromesos amb un full de ruta comú i disposats a implicar-se o donar suport a un govern de concentració que actuï com el govern d’una República independent des del primer dia.

Potser la que tenim al davant no és l’única oportunitat però sens dubte és una oportunitat única i l’hem d’aprofitar. Aquest és el motiu que urgeix a posar el futur del país en mans de la gent. És la gent la que amb els seus vots constituirà o no un Parlament amb una majoria independentista que anhelem tan àmplia com sigui possible. Aquest és l’exitós camí que, a la seva manera, van fer Eslovènia, Lituània o Estònia.

Portem setmanes, mesos, d’un debat esgotador que ha generat una controvèrsia innecessària quan el que és realment important és consensuar ja un full de ruta nítid per la independència que sigui assumit pel major nombre de forces polítiques; aquest és el quid de la qüestió. Aquest sí que és un acord fonamental, bàsic, prioritari i imprescindible. I és, a més, un acord que permetrà dissipar dubtes i generar confiança entre tots aquells que el subscrivim davant la ciutadania. Cerquem punts de trobada, deixem-nos d’atiar polèmiques que en res beneficien la causa de la llibertat i que sembren la discòrdia entre la nostra gent. Oblidem els frontismes i implementem ja un gran acord per construir ja un nou país que neixi amb un suport ciutadà amplíssim i transversal. Això és el que convertirà aquestes eleccions en unes eleccions diferents, determinants, perquè des del primer moment sabrem que hi ha almenys tres grans candidatures de país compromeses amb un mateix objectiu: la independència.

I fem-ho ja, anem per feina, passem via i cridem la ciutadania a votar, sabent d’antuvi que aquestes no seran unes eleccions més sinó que tindran com a objectiu definir una majoria independentista al Parlament que es pronunciï i actuï com a tal. Hi ha una agenda catalana que ha de marcar el ritme del futur i que no ha d’estar condicionada a una agenda espanyola que ens podria portar a un atzucac incert i que, com a mínim, ens podria fer perdre la iniciativa.

Necessitem posar data a la democràcia i no s’hi valen condicions de cap mena per fer el que és imprescindible fer: votar per obtenir un mandat democràtic, votar per la llibertat, votar per reeixir com a país i per avançar amb pas ferm i decidit cap a la independència.

Ara és l’hora!

Amb un somriure i endavant!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT