Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

‘Feud’: una història de dolor

La ficció protagonitzada per Susan Sarandon i Jessica Lange serà una de les sèries de l'any

La HBO ha estrenat una sèrie potentíssima, intensa i commovedora: Feud. Narra la història darrere la història. El que va passar entre les actrius Bette Davis i Joan Crawford mentre rodaven Què se n’ha fet, de Baby Jane? el 1961. Dues dives de l’esplendorós Hollywood dels anys trenta que, en ple apogeu de Marilyn Monroe, ja han quedat marginades per la indústria cinematogràfica. Susan Sarandon fa de Bette Davis i Jessica Lange de Joan Crawford. L’edat, l’oblit, els problemes econòmics i personals les manté enfonsades en una vida decadent i insatisfactòria. Feud [Disputa] també utilitza el recurs puntual narratiu del fals documental per crear context, el de la col·laboració que les dues grans i eternes rivals no van tenir més remei que acceptar per subsistir. S’odiaven, però es van necessitar. “Admiro la seva capacitat i el seu talent. I tindré el seu respecte, encara que ens hi vagi la vida de totes dues en això”, diu el personatge de Crawford el dia abans de començar el rodatge.

Feud retrata les inseguretats, les fragilitats i el rancor de dues dones que han treballat durant anys i se senten infravalorades. I el que les fa avançar és la recerca del respecte i el reconeixement. Un poderós productor diu a la sèrie sobre les dues actrius: “Vaig crear deesses. Jo era Zeus i elles un parell d’Afrodites. Però ¿saps què li passa a Afrodita quan li cauen les tetes i les seves pel·lícules perden diners? ¿O a Venus, que hauria de ser bella i silenciosa i comença a opinar sobre tot? Doncs que Zeus li llança un raig al cap i la parteix per la meitat!” Aquesta és l’hostilitat en què es desenvolupen els dos personatges. Sarandon i Lange, posseïdes de manera meravellosa per l’esperit de les dues actrius, entren també en un combat paral·lel que fa créixer la sèrie. És fascinant com Sarandon troba l’essència de Davis fins i tot en cada xuclada al cigarret, en la manera d’obrir els ulls. Els personatges es nodreixen de tabac, vodka, whisky escocès i Pepsi en un entorn no menys tòxic. Ryan Murphy, el creador de la sèrie, ha aconseguit la textura i el color perfecte que et transporten al Hollywood dels seixanta. El vestuari, l’ambientació i la caracterització són de premi. Els crèdits, inspirats en l’estil de Saul Bass, són el preludi perfecte. Feud serà una de les sèries de l’any. Cada pla, un quadre. I provoca en l’espectador un desig d’empassar-se Què se n’ha fet, de Baby Jane? Un duel bèstia. Catherine Zeta-Jones, fent una esplèndida Olivia de Havilland, arrenca la sèrie amb una frase demolidora: “Les disputes no són mai per odi. Són per dolor”. I això és el que veiem. Una història de dolor profund. El de dues dones que malden per obtenir en el show business el poder que es mereixen i que el masclisme i la societat imperant els nega. La sèrie se situa en els anys seixanta i és evident que en això, les dones, encara no se n’han sortit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT