De Francisco Camps a Urdangarin passant per Jaume Matas
El País Valencià viurà demà una circumstància ben trista: tot un expresident de la Generalitat seurà al banc dels acusats per respondre per un presumpte cas de suborn passiu, és a dir, per haver acceptat regals de tercers. El problema és que qui li feia aquests regals, Álvaro Pérez, conegut com el Bigotes, era el cervell de la trama valenciana del cas Gürtel, una xarxa que, segons els investigadors de la Fiscalia, es dedicava a obtenir sucosos contractes de l'administració pública mitjançant oportunes comissions i greixant els càrrecs públics amb regals d'escàndol.
La imatge de demà coincideix en el temps amb un altre cas que ha aixecat molta polseguera: el que afecta el gendre del rei, Iñaki Urdangarin. Les revelacions sobre aquest cas apunten que el duc de Palma no era un simple ganxo del qual es van aprofitar tercers per obtenir contractes públics, sinó que estava al corrent de totes les operacions, fins i tot de les maniobres per evadir impostos. I al gener començarà un altre judici molt esperat: el que haurà d'afrontar l'expresident balear Jaume Matas pel cas Palma Arena. Tots aquests casos tenen en comú que els diners investigats tenien un origen públic, cosa que avui, en plena crisi del deute, resulta especialment lamentable i dolorós.
Tot plegat és l'herència d'uns temps en què els diners públics, alimentats per la bombolla immobiliària i l'especulació, semblaven brollar d'una font infinita i permetien tota mena d'excessos. Els detalls sobre les possessions de Matas, incloent-hi un palauet al centre de Palma, i les festes que el Bigotes organitzava a l'edifici Veles e Vents de València, i on assistia la flor i nata del PP valencià, són el perfecte revers de la situació actual, marcada per les profundes retallades pressupostàries. La injuriada política necessita reivindicar-se en aquests temps de crisi, però abans cal una profunda reflexió sobre el passat i assegurar-nos que tots els excessos i delictes són castigats de manera exemplar.
