Publicitat
Publicitat

La nació de Ben Franklin

Després de llegir aquesta columna, entreu a YouTube i busqueu "Hans Rosling and 200 countries". Hi trobareu un professor suec que descriu com han crescut la riquesa i el benestar al món durant els últims 200 anys. Rosling presenta un gràfic cronològic animat, que comença el 1810, moment en què les nacions apareixen a l'extrem inferior esquerre del gràfic perquè tenen una renda baixa i i una esperança de vida curta. Aleshores arriba la Revolució Industrial i les nacions occidentals pugen cap a la dreta a mesura que es fan més riques i més sanes. El 1948 té l'aspecte d'una cursa, amb els Estats Units al capdavant i les altres nacions formant una llarga cua darrere seu.

Després, durant les últimes dècades, l'estructura social del món canvia. Els països asiàtics i llatinoamericans van escalant posicions, i els nivells de vida comencen a convergir, amb l'excepció dels estats africans. Ara la majoria de països s'amunteguen a la part alta del gràfic gràcies a la increïble reducció dels índexs de pobresa al món i els avenços en matèria de salut.

Aquesta convergència és una notícia molt bona, però aquest canvi en l'estructura social del planeta ha provocat una crisi psicològica als EUA. Des de la Segona Guerra Mundial, als EUA hem construït la nostra identitat nacional a partir de la nostra posició al capdavant de totes les nacions. Però en aquesta època de convergència ja no hi ha gaire cua darrere nostre. Hi ha gent que interpreta la fi d'aquest paper capdavanter com un símptoma de decadència nacional. Altres creuen que estem perdent l'excepcionalitat. Però el cert és que l'estructura de la població mundial ha canviat. En un món en què tothom és relativament igual, els EUA han d'aprendre a definir-se no pel seu rang sinó pels seus valors. Haurem de tenir un relat propi adequat, un objectiu adequat i una aura adequada. Serà més important saber qui som.

Es veu que els nord-americans no estan gens segurs de la resposta que cal donar a aquesta pregunta, però al gràfic de Rosling ja n'hi trobem una. Quin és el principal tret d'aquest món en procés de convergència? L'ascens en tot el planeta d'una classe mitjana gegantina.

L'any 2000, 430 milions de persones formaven la classe mitjana, segons una classificació del Banc Mundial. El 2030 n'hi haurà 1.500 milions. Només a l'Índia la classe mitjana pujarà de 50 milions de persones a 583. Pertànyer a aquesta classe vol dir que es tenen diners per gastar en productes que no són de primera necessitat, però també implica uns valors diferents. Els pares de classe mitjana tenen menys fills però inverteixen més temps i diners a educar-los. Sovint assumeixen valors burgesos i posen l'èmfasi en l'esforç, la prudència, l'ambició, la pulcritud, la moderació i l'autosuperació costant. Ensenyen als seus fills a fer una vida diferent de la seva i, tal com Karl Marx va assenyalar per primera vegada, impulsen un esperit incansable de millora i obertura al futur que transforma les antigues institucions.

L'any passat, el Pew Research Center va fer un estudi sobre la classe mitjana de tot el món i va arribar a la conclusió que els seus membres solen valorar més que els seus compatriotes desafavorits la democràcia, la llibertat d'expressió i la independència del poder judicial. Solen ser partidaris del pluralisme religiós i afirmen que no cal creure en Déu per ser bona persona.

Durant les pròximes dècades molta gent es farà rica venent serveis educatius, autoajuda i eines per a la mobilitat a una burgesia mundial en ascens. Els Estats Units han de representar un paper molt clar en aquest context.

La cultura nord-americana es va construir a partir del concepte de dignitat burgesa. No hem tingut mai elegància aristocràtica ni gaire consciència proletària, però els Estats Units han engendrat Ben Franklin, uns dels portaveus originaris dels valors de la classe mitjana. També han engendrat algú com Horatio Alger, que va escriure històries sobre nois i noies pobres que assolien la respectabilitat pròpia de la classe mitjana. Engendren una inacabable corrua de líders de l'autoajuda, des de Dale Carnegie a Oprah Winfrey. Han engendrat els barris residencials i un nou tipus de somni americà.

Els nord-americans poden arribar a ser els paladins de l'evangeli de la dignitat burgesa. Els EUA podrien arribar a ser el país on conflueixin tots els que aspiren a unir la classe mitjana i la mitjana-alta atraient estudiants, immigrants i empresaris. Per aconseguir-ho, hauríem de respectar i definir millor els valors de la classe mitjana. Hauríem de cuidar més la nostra pròpia burgesia. Hauríem de fer que la nostra classe empresarial es dediqués al que sap fer millor: atendre totes les necessitats que comporta l'estil de vida de la classe mitjana. I hauríem d'insistir que el capitalisme no va crear la burgesia nord-americana, sinó el context social que li servia de base: els clubs socials, les societats professionals, les organitzacions benèfiques religioses i les Little Leagues (petites lligues de beisbol).

Durant segles s'ha ridiculitzat la cultura nord-americana perquè li mancava passió i era materialista i petitburgesa, però al final han guanyat les idees de Ben Franklin. El segle de la classe mitjana pot esdevenir un altre segle nord-americà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT