Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Harmonia sobrenatural

Quan un ésser humà està lligat a un altre per un vincle d'afecte que conté en qualsevol grau la necessitat, és impossible que desitgi alhora la conservació de l'autonomia per a l'altre. Impossible en virtut d'un mecanisme de la natura. Però és possible per la intervenció miraculosa del que és sobrenatural. Aquest miracle és l'amistat". Simone Weil.

T'estimo, per jugar amb tu, per acaronar-te, per veure't créixer, per compartir la vida amb tu, i per deixar-te marxar quan et facis gran, per veure't allunyar-te sense esperar que l'amor que ens uneix t'obligui a res més que a ser lliure per decidir la teva pròpia vida. Renunciar a la proximitat de la persona sense la qual em sembla que no puc viure: aquest és el miracle. Però els miracles escassegen i les culpes abunden, i la culpa és un mal negoci i una maleta plena de lloses inútils. A qui no l'han sabut estimar, no sap estimar, però sap millor que ningú sentir-se culpable. És culpable de la seva existència perquè no li pertany, pertany als que li han deixat ben clar quines són les expectatives creades sobre la seva persona, i és per elles que ha de viure. Ara, de gran, es passa la vida amb la necessitat de donar explicacions de tot, disculpant-se, fugint, evitant comprometre's per protegir-se de més culpa i de més deure.

Posem-nos d'acord per estimar sense fer sentir culpable l'altre quan l'única cosa que desitja, i a la qual té tot el dret, és respecte per la seva llibertat. I així, quan els nostres fills siguin grans i busquin el miracle de l'amistat del qual parla Simone Weil, es trobaran amb alguna cosa més que persones que corren com esperitats quan senten la paraula compromís. Que puguin aprendre que aquesta harmonia sobrenatural, la unió de la necessitat i la llibertat, és possible per celebrar molts anys aquest miracle!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT