Jordi Cornet

Els que em coneixen saben que m'agrada cuinar, i com a cap de la campanya també sóc una mica el cuiner de tot plegat: aconsegueixo els ingredients necessaris per preparar un bon plat. És la nostra feina, la dels caps de campanya, la que es fa i no es veu. Tinc la sensació que els dies ja no comencen ni acaben. Durant els quinze dies de campanya l'activitat és frenètica (malgrat que la feina ja va començar molt temps abans). Quan acaba un dia en què tot ha sortit com esperaves, no descanses perquè ja estàs pendent de com anirà el següent. De bon matí comencem amb una reunió per controlar que tot està ben preparat i al final del dia ja ens tornem a reunir per valorar com ha anat la jornada i repassar tot el que s'ha de fer l'endemà. Entremig, més reunions per perfilar detalls o canvis que s'han d'introduir. Tot i que hi ha actes en què es concentren bona part dels esforços, perquè requereixen intensificar la feina de mobilització, de coordinació, etc., en tots els que s'organitzen -ja sigui una reunió sectorial com una visita o un petit míting- ens entreguem perquè el resultat sigui el millor. Hi ha moltes hores de feina al voltant de qualsevol acte. Molts correus electrònics, moltes trucades, molts nervis per complir les expectatives creades. A més, com a cap de campanya jo no només em concentro en el menú del dia, sinó que també en el de tota la campanya. I si una cosa he après de la feina que m'espera, és que sempre n'hi haurà molta.