Publicitat
Publicitat

Junts per fer un país nou

Fa un parell de setmanes vaig publicar un article en aquest diari sobre la necessitat de convertir Junts pel Sí en l’embrió d’una nova força política per a la Catalunya nova que entre tots estem construint. Al cap d’aquests quinze dies, i ateses les nombrosíssimes aportacions de persones conegudes, però sobretot de persones que no conec, i amb les quals només puc contactar pel fet d’escriure al diari ARA, puc dir que el procés constituent del que podria ser aquesta nova força és alguna cosa més que la dèria de qui us escriu.

Ara més que mai, després dels esdeveniments dels darrers mesos i de les darreres setmanes, queda clar que a Catalunya per fi es reconfigura el panorama polític. I es fa com s’ha de fer: no perquè ho decideix algú des d’un despatx, no perquè un grup d’assessors, opinòlegs o spin doctors ho diuen, sinó perquè hi ha un clam popular que ho demana. Catalunya necessita una nova força política de centreesquerra, liberal, sobiranista i amb voluntat de representativitat majoritària.

Aquesta força ja és al Parlament. Aquesta força ja treballa cada dia per fer un país nou. Aquesta força comença a gestionar amb intel·ligència política el resultat obtingut, sense els escarafalls populistes procedents de la tradició hispànica que darrerament tant ens afecta. Aquesta força aglutina per primer cop des de la Transició el millor del socialisme democràtic del nostre país procedent del PSC i del PSUC; el millor de la tradició d’esquerra liberal que sempre ha corregut per les venes d’ERC; el millor de la doble tradició socialdemòcrata i socialcristiana de CDC; el millor de la història de la democràcia cristiana que UDC ha preservat des del 1931.

Però sobretot Junts pel Sí aglutina milers de persones que per fi s’han reconciliat amb la política nacional, persones de totes les edats i de tota mena de professions que se sentien òrfenes de referents. Milers de persones que a Barcelona, l’àrea metropolitana, les grans ciutats i els petits pobles de tot el país... però també a la resta dels Països Catalans demanen aquesta formació política nova. Gent de la gent i per a la gent. Persones que creuen en l’esforç, en el valor del treball, que pensen que en la tradició de les democràcies representatives, que en l’economia de mercat amb vocació social i en la col·laboració entre els mons cívics, públics i privats, hi ha el millor que Catalunya pot donar d’ella mateixa. Homes i dones que aixequen la persiana cada dia amb el sol, i pleguen amb la lluna. Persones que pensen que lluiten per tirar endavant i converteixen l’exemple en la màquina de tren del col·lectiu. Som gent que entenem que la lluita en contra de les desigualtats passa per la lluita a favor de la generació constructiva d’oportunitats. Que estem sempre a favor de construir i sospitem dels que sempre estan en contra de tot. Cal que aquesta força política treballi per donar oportunitats d’igualtat en la línia de sortida en termes de cultura, ensenyament, salut, feina i recerca de la joia de viure.

En el moment constituent d’aquest nou partit caldrà fondre-hi els altres, amb generositat i sense por; caldrà incorporar-hi noves generacions i cares noves, com de fet ja està passant. Caldrà comprendre que els del passat quedem en el passat i comprendre que els signes dels temps exigeixen saba nova, farcida, això sí, de l’esperit de la feina ben feta.

No aprofitar Junts pel Sí per comprometre’ns a dotar el país d’aquesta eina fonamental és trair l’ideal. Perquè aquesta representativitat no es farà mai des d’un racó ideològic, per molt legítim i lloable que sigui. Que ho és. Catalunya només avançarà des de la potència de la centralitat sociològica que avui tan majoritàriament Junts pel Sí representa.

Ara que hem guanyat temps a la política fent passes tan audaces com les que hem fet. Ara que hem decidit entre tots que l’eterna divisió dels catalans (com tantes vegades ens ha ensenyat el professor Paul Preston) ens ha afeblit fins a gairebé tastar el gust amarg de la derrota. Ara que sembla que hem après a guanyar, si més no, algunes batalles, no ens podem encantar a ressuscitar velles estructures, sigles sobrepassades, a preservar antigues i molt legítimes ambicions, a mantenir, en definitiva, eines que no serveixen per construir el país nou que entre tots hem decidit construir.

Junts pel Sí s’ha de convertir, per tant, en una força política nova, estructurada, amb òrgans propis de representació territorial i sectorial. Una eina transparent, democràtica, construïda a base de debats des de la base i des de les visions dels més preparats. Tenim els uns i tenim els altres. Tenim la gent. Tenim l’anhel. No tindrem el coratge?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT