L’Estat tampoc compleix amb les inversions promeses a Catalunya
L’ofec econòmic en què l’Estat manté Catalunya ja s’ha explicat i analitzat molt. Tanmateix, hi ha una dada nova que ajuda a entendre el perquè de tantes queixes al llarg dels anys. Es tracta del percentatge d’execució de les inversions pressupostades. Ja sabíem que la inversió de l’Estat a Catalunya està molt per sota de la mitjana si es tenen en compte variables com la població, per exemple. Aquest dèficit d’inversions és greu i s’ha denunciat sobradament sense que fins ara s’hagi aconseguit convèncer els responsables de Finances de torn dels governs estatals. El més preocupant, però, és que no tan sols les inversions són baixes sinó que, a sobre, el 2015 només es va executar el 70% del pressupostat.
La setmana passada el govern espanyol va publicar l’últim informe sobre la inversió pública territorialitzada, que publica semestralment, referent a les dades del 2015. Aquí es veu la inversió feta realment en comparació amb el que s’havia pressupostat, i segons aquestes dades Catalunya queda molt per sota de la mitjana. Si ho mirem per habitant, si l’Estat ha invertit 163 euros per cada ciutadà d’Espanya el 2015, en el cas dels catalans la despesa ha sigut només de 99,5 euros.
Només tres comunitats més estan per sota de la mitjana i, a més de les Canàries, que té menys inversió però en canvi disposa d’un règim fiscal propi, casualment hi trobem el País Valencià (93,9 euros per habitant) i les Illes Balears (106,8). L’eix mediterrani és, doncs, la zona més castigada per l’Estat a l’hora de fer-hi inversions. També és on es concentra bona part de la riquesa que va a parar a mans de l’Estat i no torna. És un fet sabut, però les dades ho tornen a corroborar.
Caldria veure si era a això al que es referia dissabte Mariano Rajoy en la seva visita a Barcelona quan parlava de “lleialtat” a Catalunya. No tan sols no l’ha demostrada pel que fa al respecte a la cultura i la llengua del país sinó que ha reduït les inversions necessàries per al bon funcionament de l’economia, ha impedit amb recursos i sentències la possibilitat d’incrementar recursos propis i està alentint la possibilitat d’un nou finançament, de manera que afavoreix un control sever de les finances catalanes que està perjudicant l’economia i el benestar dels catalans i, de retruc, també el dels espanyols.
