Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

L'amant de les teories conspiratòries

Sé que conspirar és una activitat estesa, però em resisteixo a creure'm les grans teories conspiratòries que pretenen explicar realitats simples de manera sofisticada. No és per una fe en la condició humana, sinó per desconfiança de la capacitat per elaborar plans sofisticats sense fracassar. I perquè porta massa feina generar problemes: sovint és millor esperar que els cometin o inventar-te'ls. Sé com creixen les conspiracions de cafè, els rumors interessats, el cinisme al servei dels poders, però quan algú em vol explicar el món amb històries elaboradíssimes que inclouen moltes jugades d'escacs em torno escèptic i tendeixo a concloure que han vist massa pel·lícules. Amb el cas de DSK s'han disparat les tesis que parlen de trampes que li han parat els seus rivals i enemics, i és lògic, perquè l'escàndol afavoreix una pila de gent. A més, hi ha un instint natural a pensar que algú tan llest, tan important i tan poderós no pot fer una relliscada semblant. L'amant de les teories conspiratòries en el cas DSK en el fons és un optimista que es resisteix a assumir la misèria de la condició humana individual i prefereix imaginar un complot igualment miserable però en què hi hauria intervingut la intel·ligència, i no un vulgar instint de dominació. La sort dels que creuen en conspiracions és que la realitat mai els desmenteix del tot: sempre desconfiaran de la versió oficial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT