Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'enemic és dins, no només al futbol

E2-1 de Messi va aconseguir que el públic del Barça es posés a animar l'equip, just quan acabava de resoldre el partit, i potser la Lliga. Ai, aquest públic reactiu, va subratllar en Puyal amb un to crític. Si algun dia decidim ser actius i ajudar a guanyar de debò, en lloc de només celebrar èxits i criticar fracassos, hauríem d'extreure conclusions de la classe magistral d'ahir. En proposo quatre en calent.

1. Com va dir Guardiola, no cal patir per les crítiques de Madrid (a la desesperada) sinó pels dubtes d'aquí, que apareixen a la mínima. L'enemic és a dins, i no només en el futbol. El que tens més a prop, el que presumptament és dels teus, sol ser el teu crític més cruel. Això ens fa dèbils en tot.

2. No ser just vol dir ser injust. Ser injust amb els que es deixen la pell per donar-te alegries és un vici estrany. La condició és que persisteixin, i ahir vam veure un exemple de persistència brutal que mereix suport incondicional.

3. L'orgull de Messi és el bo. És competitiu, guanyador, i no discuteix, no fingeix, només assaboreix el resultat. No li serveix l'orgull de la reclamació: quan no li xiulen un penal claríssim, segueix fins a marcar.

4. Aquesta etapa històrica serà recordada durant dècades. Llavors, quan diguem "Jo hi era", caldrà que reflexionem sobre què vam fer per ajudar. O per perjudicar. I més d'un s'haurà de posar vermell.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT