MERCÈ COMES

LES VACANCES LES VAIG FER a principis de juliol. Me'n vaig anar set dies a Formentera amb dues amigues. Desconnexió total. Bé, no tan total, perquè aprofitava una estona cada matí per llegir el guió de l'obra que em tocaria assajar a la tornada. Però era només una primera presa de contacte, una estona i després a la platja. Vaig tornar el 15 i van començar els assajos, perquè l'estrena és el 3 de setembre al Teatre Borràs. Es diu Toc, toc, que vol dir trastorn obsessiu compulsiu. És com un tic però més greu. Es tracta de sis persones que pateixen cadascun un trastorn diferent i es troben a la sala d'espera d'un metge. És divertida. Assajo cada tarda i els dissabtes al matí, però aprofito el bon temps una estona cada dia abans d'agafar el tren cap a Barcelona. Visc a Sitges, davant del Club Nàutic, i cada matí hi vaig a banyar-me. De vegades també surto a navegar. No és que en sàpiga gaire, però tinc amics amb petits vaixells o catamarans i me'n van ensenyant. Ja puc ajudar una mica. El mar m'entusiasma, és el que més em relaxa. A la muntanya no m'hi busquis gaire. M'agrada molt l'aigua freda i banyar-me em dóna molta energia. L'any passat també vaig treballar a l'agost -si estrenes al setembre és inevitable-, però vaig anar amb uns amics a Menorca en catamarà. Des de petita he viscut el mar. És el meu lloc.