Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Mare meva... quin pal!

TV3 ha emès els dos últims dies la minisèrie Barcelona, ciutat neutral, una història d'amor en ple esclat de la Primera Guerra Mundial. Mons enfrontats, il·lusions de joves que volen construir la seva vida, somnis a tocar dels dits, un enamorament boig ple d'obstacles, conflictes polítics que els compliquen i una societat que s'esberla... En definitiva: un drama filipí. Una novel·leta romàntica. Ja ens vam témer el pitjor amb una careta inicial cursi i antiga que convidava a canviar de canal. La sintonia, tres quarts del mateix. Les bones intencions en combinar el drama amorós amb els conflictes polítics se'n va anar en orris de seguida. Els personatges parlaven com si donessin apunts d'història. I sense aturador. Cada escena era un capítol d'un llibre feixuc de la Primera Guerra Mundial, i cada diàleg un punt del temari. I no sortíem d'aquí. Fins i tot en una conversa postcoit ens fan un retrat de la situació del mapa europeu just en esclatar la guerra entre Sèrbia i Àustria. I en el moment en què en Karl li diu a la Glòria, el seu gran amor, que l'estima... hi surt la problemàtica de la Mancomunitat pel mig. Home... una cosa és el compromís polític i l'altra és ser un conyàs. Allà se'ns va ajuntar tot: feministes, anarquistes, sindicalistes, cabareteres, francesos que parlen català canviant la r per la g... i fins i tot La Maña, que en una molt enginyosa aclucada d'ull a l'espectador la converteixen en la dona de fer feines d'un teatre de revista. L'escena en què La Maña fot cop d'escombra a la futura estrella del ballet és digna de passar a la posteritat de la ficció catalana. Per variar, un star system arxiconegut que com a mínim té l'espectador entretingut trencant-se el cap pensant en quina sèrie ha vist els actors abans. El nivell interpretatiu, irregular. Però val a dir que en la lluita per mantenir-nos desperts al sofà va quedar palès el drama de tot plegat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT