Publicitat
Publicitat

MAS PRESIDENT NOU CICLE POLÍTIC Crònica

Obté el suport passiu del PSC però no castiga ni el PP ni ERC

Mas, president amb totes les opcions de pacte obertes

Dues vegades ha guanyat (en escons) Artur Mas. Però ni el 2003 ni el 2006 va trobar suports parlamentaris per ser president de la Generalitat. Ahir, l'àmplia victòria del 28-N li va permetre ser-ho només amb els vots de CiU i l'abstenció del principal grup de l'oposició, el PSC, que li va fer suar el suport passiu. Ja amb la porpra de president, que ara ratificarà via Butlletí Oficial de l'Estat el rei d'Espanya i que dilluns s'oficialitzarà formalment en un acte a Palau, Mas va dedicar la tarda a encaixar peces al nou Govern. El nou executiu tindrà com a prioritat remuntar la situació econòmica, però, d'entrada, no podrà defugir l'ofensiva jurídica que, contra l'autogovern i la normalització del català, ha desencadenat la sentència del Tribunal Constitucional retallant l'Estatut.

La investidura en segona ronda va estar marcada pel pacte per escrit que va desencallar-ne l'elecció i que compromet Mas a no fer passos importants sense el PSC. Els dirigents dels dos partits el van signar en un fred acte protocol·lari a l'auditori del Parlament. CiU i el PSC eren conscients de la transcendència política del seu acord (i, per si algú ho oblidava, Joan Herrera, d'ICV-EUiA, i Albert Rivera, de Ciutadans, van ser eficaços recordant-ho) però, a l'hemicicle, van refredar-ne l'abast tant com van poder. Ni els socialistes volen quedar desactivats com a oposició (un paper que el PP d'Alicia Sánchez-Camacho està molt temptat a reclamar i que ICV-EUiA ja va reivindicar amb força) ni els convergents volen tancar-se portes amb els populars i ERC i quedar-se amb els socialistes com a únic referent.

L'esquema de la geometria variable segueix sent el preferit pel nou president, que va engegar el seu breu discurs mantenint "l'oferta de diàleg i acord més enllà de la investidura" a la resta de grups. "L'acord no és de governabilitat ni estableix l'estabilitat, no hi ha cap compromís i haurem de buscar acords amb tots, ningú n'està exclòs", va proclamar. Ara bé, a l'hora de posar una cosa similar a un pacte per escrit només ho va fer amb els socialistes, una força amb una actitud "positiva i lògica". És el soci que menys el desgasta.

I si el PSC va coincidir dimecres amb CiU a minimitzar els efectes de la sentència del Tribunal Suprem que obliga el nou Govern a "reintroduir" el castellà a l'escola, ahir al ple també ho va fer a l'hora de valorar l'acord que ha permès investir Mas. Joaquim Nadal va evitar renegar de l'obra de govern del tripartit (tot i que l'acord té en compte, per exemple, reformar la llei de la Corporació de Mitjans Audiovisuals que va impulsar l'executiu d'esquerres i va pactar amb CiU) i va emmarcar el sentit del seu vot en el fet d'haver sabut "llegir" el 28-N. "Els gestos no són per a vostè, són per al país", va advertir.

El PSC ha rebut pressió per facilitar la investidura. Davant un Montilla que aguantava el tipus en la seva darrera sessió parlamentària, Nadal va explicar que la mà "no es podia allargar al buit" i que s'havia de fer "amb contingut". De manera poc convincent per als seus rivals, el cap de files socialista va anunciar "una oposició radical i contundent però també constructiva".

La resta de portaveus van justificar el vot furgant en la manca de concreció de Mas en la sortida a la crisi o l'autogovern. També els monotemàtics Albert Rivera i Joan Laporta (aquest últim actuant encara com si no fos d' eixe món ). I tots van oferir acords, fins i tot ICV. Joan Puigcercós va escoltar com Mas li deia que no veia cap "problema" en les propostes per desenvolupar la llei del cine, fer una comissió d'estudi "pel concert econòmic" o una llei de transparència i accés a les dades.

Mas, menys emocionat ahir que la majoria de diputats de CiU, va sortir investit com volia. Amb una imatge de centralitat i sense tancar-se portes. I, en la primera intervenció com a president, va ser generós: va donar gràcies a Pasqual Maragall per "fer un Estatut que les circumstàncies van canviar" i a Montilla per una relació "sovintejada i propera". Tot plegat amb l'"agraïment" com a únic sentiment. Si no vol que el Parlament sigui un malson haurà de seguir així.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT