Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Mates, els dilluns

Ahir els explicava, des d'aquesta columna, que el president de la CEOE, Joan Rosell, proposava el que ja és un clàssic de les tertúlies radiofòniques: "Passar tots els festius a dilluns i deixar de tenir ponts com el de desembre". Ell deixaria només tres dies inamovibles: l'1 de gener, el 12 d'octubre i el 25 de desembre.

Si els en torno a parlar, de la proposta, no és perquè em faci ràbia que pretengui moure l'Onze de Setembre i, en canvi, deixi al seu lloc el Día de la Hispanidad. Jo no sóc com alguns dels burletes i malintencionats lectors de l'ARA, que aprofiten la mínima ocasió per fer conya d'una festa que agermana tots els espanyols, des de Chenoa fins a Iñaki Urdangarin. Els en torno a parlar perquè, per més bona voluntat que hi poso, no veig cap avantatge en la proposta de Joan Rossell.

Si canviem totes les festes al dilluns (excepte Nadal, primer d'any i la Hispanidad) ens quedarà despenjat el Sant Esteve. I el Sant Esteve es fa l'endemà de Nadal, justament per aprofitar el menjar que sobra. I, d'altra banda, i això és el més important, si canviem totes les festes -menys aquestes tres que dèiem- a dilluns, vol dir que hi haurà molts dilluns que no hi haurà escola. I això castigarà de manera catastròfica les assignatures que s'imparteixin en dilluns.

Per més voltes que hi dono, només se m'acuden dues solucions: una, que tots els súbdits d'Espanya es facin autònoms, per, d'aquesta manera, acabar per sempre amb els ponts. Dues, fer just al revés del que proposa Joan Rossell: deixar totes les festes tal com estan ara (l'Onze de Setembre el dia 11 de setembre i Sant Esteve després de Nadal) excepte la Constitució. La Constitució és la que desencadena cada any el raonament de Joan Rossell i és l'única que hauríem de passar a un dilluns. Per exemple, a dilluns de Pasqua, i així aprofitem per fer la mona.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT