Miguel Ángel Rodríguez té raó

La investidura de Carles Puigdemont ha fet que el dit gros de la mà dreta del sempre gràcil Miguel Ángel Rodríguez es posi en moviment per iniciar el que seria una piulada immortal. Us la traduiria però traduir és trair i prefereixo que no se’n perdi el matís. Diu així: “ De dónde se sacan estos que han tenido 130 presidentes de la Generalidad!!!! Qué gracioso!! ” Per l’excés d’exclamacions i el defecte d’interrogants, diria que és el clàssic tuit didalet (en castellà tuit chupito ), que es produeix després que el cambrer et deixi a la taula, amb el compte, l’ampolla d’un licor d’herbes casolà i quatre gotets acabats de treure de la nevera dels gelats, però seria especular. A més a més, ja és hora que se sàpiga. Miguel Ángel Rodríguez, que va ser portaveu del govern espanyol, té tota la raó. Això dels presidents de la Generalidad (sisplau, diguem-ho com cal) és una nova invenció del nacionalisme. Anem als fets.

Als llibres d’història (manipulats) et diuen que el primer fou Berenguer de Cruïlles, que s’hi va estar del 1359 al 1364. (Nota: quan siguem independents ja farem un nou calendari, que determinarà si els anys són AP o DP, és a dir: Abans Procés o Després Procés.) Mentida. Berenguer de Cruïlles era un senyor que passava per allà i que, per fer gràcia, va asseure’s en una cadira i va fer quatre lleis. Pel que fa a Romeu Sescomes, Ramon Gener i Bernat Vallès, exactament el mateix. Són falsos. Bernat Vallès, Guillem d’Empúries i Joan de Guimerà són tres noms que la història (en connivència amb la sempre pèrfida Viquipèdia) ha inventat per fer-ho èpic. No continuo amb la llista falsa dels que queden, perquè són molts, però per resumir us diré el que tothom ja intuïa. Hi ha presidents de la Generalidad a partir que Miguel Ángel Rodríguez va treure el cap a Espanya. És a dir, el primer devia ser Josep Tarradellas. I, abans, això era un camp de patates.