Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

Petits i eixerits

De l’article de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a El Temps (5-XI-1984) que revela com les eleccions nord-americanes de fa trenta-dos anys ja presentaven unes paradoxes histriòniques i uns signes d’immaduresa que es mantenen al llarg dels temps. Arguments i situacions semblants s’han repetit enguany, amb altres personatges com a protagonistes, esclar.

Amb motiu de les immediates eleccions a la presidència dels Estats Units, s’ha fet una enquesta entre els infantons del gran país. Dues coses: l’una que els infantons s’han inclinat per Reagan en un 64% i per Mondale en un 33%. I l’altra, que aquesta enquesta amb criatures es fa en cada elecció i coincideix en els resultats amb les eleccions dels grans. Sempre, sempre i sempre. Això diu molt a favor de les criatures, de que les criatures, d’angelicals, només en tenen aquella part que els qui les tenen els volen encolomar. I que les criatures, a l’hora del vot, es comporten com es comporten les persones grans. El que agrada a les criatures és divertir-se i jugar, i s’ha de reconèixer que resulta més divertit Reagan que no pas Mondale com a company de jocs. [...] A la carta adreçada a Nixon, Reagan li donava consells per vèncer Kennedy i en parlava malament així: “Ha arribat el moment en què algú situï al temps que li pertoca l’espectacular i agosarat panorama econòmic de Kennedy: sota els juvenils cabells al vent de Kennedy, hi ha el vell Karl Marx del segle passat”. Reagan, doncs, deia que Kennedy era un marxista de pel·lícula, un marxista ortodox. Això, als nens, els ha d’entusiasmar, com va entusiasmar els grans que, poc després de la carta, van matar Kennedy a tirs. [...] Una altra idea enllaminadora per als nens: el germà gran com a ogre. La nombrosa família Kennedy, és a dir Kennedy, és a dir el germà gran, és a dir l’ogre. Les persones grans, poc després, van matar el germà gran, és a dir l’ogre, és a dir Kennedy. Els uns el van matar a trets i els altres votant Nixon al cap de poc. I, meravella de les meravelles, Reagan acusa Kennedy de hitlerià: del programa econòmic de Kennedy, diu Reagan, “Hitler en va dir socialisme estatal, i molt abans se’n deia monarquia benefactora”. I els nens divertidíssims per l’acusació de hitlerià feta per Reagan a Kennedy, i els grans, temps després, votant entusiàsticament Reagan. 1984: En els seus discursos republicans i electorals Reagan cita elogiosament John F. Kennedy el marxista, hitlerià, el Big Brother, a més d’organitzar homenatges en plena Casa Blanca a Eleanor Roosevelt, temible demòcrata i ferotge liberal. Aquest home no es pot dir que hagi canviat, és com una criatura i les criatures li són favorables per 64 contra 33. Ara, a veure si els grans continuen fent bondat, con fan sempre, sempre i sempre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT