Pietat, clemència, pa per a tots ells

“A tu t’han dit res de si continues la temporada que ve?”, li pregunta la sexòloga a l’especialista en plantes. I l’especialista en plantes es mossega el llavi i fa que no amb el cap. “Res. Potser demà, al sopar de final de temporada... Tu hi vas?” I la sexòloga toca l’ase. “Doncs no hi pensava anar, però potser seria el dia de... Al Carballeiro ja li han dit que sí”, fa. El Carballeiro és l’especialista en cuina fàcil. El seu espai ha anat molt bé d’audiència i el productor del programa ja li ha fet saber que compten amb ell per a l’any que ve. “Hola!”, saluda, en aquell moment, l’especialista en cinema, que acaba d’entrar a la peixera. I la sexòloga, de broma, li toca el cul. “Ai! Que bo que estàs!”, exclama amb les dents serrades. Els col·laboradors del programa es tenen una confiança prematura i jovial, sincera, efímera i intensa.

“Voleu que us digui una cosa?”, fa, rialler, l’especialista en cinema mentre s’acaricia el masclet. “Per a l’estiu m’han demanat un espai de filosofia recreativa que estigui connectat amb les sèries televisives. Plató i Joc de trons, Eurípides i Breaking bad...” Els altres mouen el cap. “Quina caca! Has dit que sí, suposo!”, declama l’especialista en plantes. “Home, i tant!”, contesta ell. “És un programa d’estiu, paguen una merda, com puc dir que no?”

De l’estudi en surt l’especialista en llibres, que acaba de fer la secció. Dóna la mà a l’especialista en cuina i fa dos petons a la sexòloga: “Aneu demà al sopar?”, els pregunta. “No ho sé, potser seria la manera...”, mormola ella. “A mi ja m’han dit que l’any que ve només vindré quan hi hagi alguna notícia d’actualitat”, fa ell tot moix. “Ostres... -mastega l’especialista en cuina-, actualitat en llibres? Quin pal! Això és Sant Jordi, el premi Nobel i para de comptar...” L’especialista en llibres somriu. “Sí, hauré de començar a matar escriptors per sobreviure”. I els altres també somriuen, perquè segurament la idea no els sembla tan malament.