10/01/2015

Població musulmana

2 min

Abans que a Europa la islamofòbia es converteixi en la nova forma de correcció política, cal recordar algunes obvietats. El fi del terrorisme és el terror: per ells, matar i atemorir ja és guanyar, encara que no aconsegueixin cap altre objectiu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La idea que els musulmans europeus formen un quist comunitarista que s’insereix en les nostres societats per destruir-les és pura fantasia. Una construcció ideològica. En els darrers atemptats a França sempre ha mort algun musulmà, sovint un policia. “No hi ha una comunitat musulmana, hi ha població musulmana”, diu Olivier Roy. Estan en els més diversos llocs laborals, són votants de tots els partits (també del Front Nacional) i a tots hi tenen candidats. A França representen el 8% de la població, i en canvi (enquesta de The Guardian ) la ciutadania pensa que són un 31%. Aquest error de percepció es dóna a tot Europa. Així es fabriquen els fantasmes.

Sovint es parla de l’amenaça de l’islam, com si fos un bloc homogeni, amb objectius compartits. Però al Pròxim Orient xiïtes i sunnites estan en guerra.

El terrorisme jihadista planteja problemes de seguretat a Europa, però no perdem el món de vista: la seva violència és infinitament més gran fora d’Europa, sobretot en territoris musulmans. La seguretat no pot servir com a coartada per retallar drets i llibertats, ni per imposar restriccions a la llibertat de premsa en nom del respecte a les creences.

Aquest tipus de violència política no té res a veure amb la dels anys setanta i vuitanta. Les xarxes han canviat el terrorisme: l’escala, l’organització, l’estructura, la cooptació i la manera d’actuar. Joves musulmans europeus en situació precària poden trobar en la temptació jihadista una manera de sentir-se reconeguts. Però no són representatius de ningú, i són un nombre molt limitat. El cultiu està en una guerra absurda i mal resolta, la de l’Iraq; en un conflicte que s’ha deixat podrir, el de Síria; en països, sovint aliats d’Occident, que ho financen; i en sectors religiosos que subministren doctrina. La població musulmana d’Europa només hi té a perdre.

stats