Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Por i fàstic a Las Vegas

És una notícia que només admet el qualificatiu de magnífica que el govern jedi de la Generalitat estigui lluitant -una vegada més- contra l'Estrella de la Mort, altrament coneguda amb el nom de Madrid, per disputar-se la construcció d'una rèplica del complex turístic de Las Vegas. Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena: si més no, de màquines escurabutxaques i locals de table dance. Per altra banda, què millor per a un país com aquest, conegut sobretot per les vastes extensions de territori desèrtic de les quals ningú sap què fer-ne, que un macrocomplex turístic basat en el joc i l'horterada duta a la màxima potència. De cap manera no podem permetre que les forces obscures de Madrid ens prenguin de les mans -també- aital llaminadura. És, clarament, una qüestió de país.

A banda de la cosa patriòtica, el projecte del grup Las Vegas Sands proposa xifres d'aquelles que provoquen rodaments de cap: una inversió d'entre 15.000 i 18.800 milions d'euros d'aquí fins al 2022, i la creació de 276.000 llocs de treball, entre directes i indirectes, fins al 2025. Ara bé, el que de moment no sabem és com s'invertiria aquesta milionada: ¿estem parlant d'economia productiva o d'economia especulativa? Perquè de la segona ja en sabem alguna cosa: en poc més de quinze anys, Barcelona ha passat de pintar més aviat poca cosa en el sector turístic a convertir-se en una de les destinacions més sol·licitades del món. I això, com és de raó, ha fet moure molt diner, cosa que és excel·lent però que no ha evitat que Catalunya, a dia d'avui, hagi de lamentar uns índexs d'atur absolutament brutals. En vista d'aquesta contradicció, que la casta hotelera beneeixi amb entusiasme el projecte de Las Vegas - Catalunya hauria de servir perquè com a mínim correguéssim a amagar-nos sota la taula.

I és que abans que tothom estigués fent cua a les oficines de l'Inem (o del SOC), eren d'ús corrent expressions que han anat caient en desús. Per exemple, "ocupació de qualitat" o "contracte porqueria". Pel que es veu, però, la crisi ha obrat el miracle que tota ocupació sigui de qualitat i que cap contracte, pel simple fet de ser-ho, pugui ser porqueria, ni que sigui per exercir de mamarratxo en un macroparc temàtic per cinc-cents euros al mes i sense Seguretat Social. Ara com ara es tracta de crear llocs de feina, els que siguin; després, si ens sobra una estona, ja ens ocuparem de qüestions accessòries com pot ser la simple dignitat humana.

Un altre sintagma d'ús corrent abans de l'actual caiguda al pou era el de "model productiu". Solia servir per plantejar la necessitat de bones pràctiques empresarials i econòmiques a mitjà i llarg termini, que garantissin una certa continuïtat de les societats del benestar. Bé, el model productiu de Las Vegas ha estat descrit de manera impecable per cineastes americans com Coppola i Scorsese en films esplèndids com El Padrí II i Casino, respectivament. Per a qui no les hagi vist, potser convé recordar que són pel·lícules de mafiosos i gàngsters.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT