Porteu-me al bar

Llegeixo en una notícia de l’Ara.cat que aquest any el Carnaval de Barcelona estarà protagonitzat per la Reina Belluga, que deixa el Rei Carnestoltes en segon pla. L’Ajuntament fa així un reconeixement a “la participació social i política de les dones”. Ho ha explicat la (vejam si ho diré bé) regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. Com que no sé què és exactament una regidoria de Cicle de Vida (potser també hi ha la conselleria de Fusionar-se amb el Cosmos o la d’Abraçar Arbres), entro a la plana de l’Ajuntament de l’esmentada regidoria. Per desgràcia, quan clico “Presentació” m’hi surt un anunci, amb falta d’ortografia inclosa, on hi diu que “Els continguts d’aquesta secció venen [sic] determinats per la formació del nou consistori”, i que, “tan aviat com estiguin disponibles de forma oficial, seran publicats”. Per tant, suposo que és una regidoria on es treballa per a totes les persones de la ciutat de Barcelona excepte unes: els heterosexuals de sexe masculí.

Doncs ara sí que ho tenim solucionat, això de la visibilització de la dona. Amb la Reina Belluga posem, finalment, les coses al seu lloc. Canviem el personatge masculí i patriarca del Carnestoltes per un personatge femení. I diuen que amb coartada històrica! No hi fa res que justament el Carnaval sigui una festa per transvestir-se, perquè els homes siguin dones i les dones siguin homes. El que importa és que ara la que farà aquell pregó tan pesat que convida a la disbauxa serà una dona. Posats a fer, jo canviaria la Quaresma per un home, perquè és un personatge negatiu. On s’ha vist això d’associar a la dona la idea del dejuni? Un cop més perpetuant rols? Segur que trobem un follet del segle XII que tingui més de dos peus. Ànims. I, mentrestant, deixem que Pablo Iglesias vagi a fer la gara-gara al masclista del monarca espanyol, que regna per raons de sexe. I de casta, esclar. Però que amortitzada que està avui en dia aquesta paraula, oi?