08/10/2016

Puigdemont i els lideratges

2 min
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont al debat de política general.

ENTESA. Continua la pugna entre l’independentisme i els comuns pel domini del relat. Mentre CSQP celebra que el referèndum torni al centre de l’agenda sobiranista, Junts pel Sí saluda les paraules de Xavier Domènech a favor d’un referèndum “viable” encara que no tingui l’aval de l’Estat. Molt bé. Encara que sigui una entesa tàctica, serà útil quan comenci la batalla judicial, que inevitablement acabarà sent política. Si a més comptem que el PSC i C’s estan llepant-se les ferides, i que la marca Espanya rodola pendent avall, la conjuntura és més favorable per a l’independentisme del que pugui semblar. I ho serà, almenys, fins a l’aprovació de les lleis rupturistes prèvies al referèndum. En aquell moment, caldrà que la Generalitat estigui a punt per superar la legalitat espanyola, cosa que a més dels polítics concerneix els tècnics, els funcionaris de primer nivell i els comandaments policials.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquest complicat trànsit, segons va anunciar el president al Parlament, el conduirà Oriol Junqueras. A dins d’ERC algú hi ha vist un regal enverinat, però també és una oportunitat perquè el vicepresident faci visible el seu pes específic dins del Procés, després de dos debats parlamentaris de gran volada en què l’única veu de la majoria ha sigut la de Puigdemont.

MARQUES. El president s’ha reforçat des del seu accidentat desembarcament al Palau de la Generalitat. Manté el lideratge d’un govern heterogeni; compta amb el respecte dels seus socis d’ERC, que no posen en dubte el seu compromís. A nivell de carrer, la marca Puigdemont està força més valorada que la del seu partit, víctima del seu passat, de les batzegades tàctiques i de les lluites entre sectors. Al nou Partit Demòcrata, el lideratge està repartit entre noms que evoquen més el passat que no pas el futur, com Mas i Homs; perfils encara poc definits, com el de Neus Munté; dirigents joves i desconeguts, com Marta Pascal; i contrapoders a l’ombra, com Germà Gordó. Enmig d’aquesta dispersió, sortides de to com la del conseller Santi Vila surten de franc. I els professionals de sembrar dubtes sobre el Procés xerren i conspiren, tant al partit com al Govern, proclamant davant qui vulgui escoltar que estan a punt per recollir les restes del naufragi. El Partit Demòcrata no sortirà d’aquestes aigües agitades fins que no tingui un lideratge indiscutit, i no se m’acut altre candidat que Carles Puigdemont.

Ara bé, conquerir un partit com l’antiga CDC no és una feina senzilla. Demana temps, aliances i, sobretot, la sana ambició de competir pel poder. I no sé si Puigdemont, que sempre ha dit que el seu compromís polític té data de caducitat, voldrà fer aquest pas endavant. Sobretot si això li ha de suposar un enfrontament amb Artur Mas. Però, mentrestant, la seva autoritat com a president resta matisada, i el partit que hauria de representar el centre polític català continua tenint serioses dificultats per presentar-se davant dels seus votants com una marca fiable, renovada, diferenciada de l’independentisme d’esquerres i plenament compromesa amb el Procés.

stats