Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Resum del 2011, o del 2012

Ara tens una estona per llegir aquestes línies. És un temps breu. Les paraules aniran desfilant fins a l'últim punt, com han anat passant els dies del 2011, que ha sumat un paràgraf més en cada una de les nostres biografies. Què hi hem après? Què hi hem perdut? Qui l'ha escrit? El canvi d'any és sempre un moment pertorbador. Els diaris i les teles presenten resums dels fets principals i el món sencer sembla quedar empaquetat per ser desat damunt l'armari. Començarà un any i continuarem llegint el diari pel gust de veure-les venir i veure-les passar de llarg. La vida és un viatge per autopista que no acaba mai. Avancem per una línia de fuga que es perllonga fins a l'horitzó. De tant en tant, però, en els canvis d'any, ens girem i mirem el temps viscut. Llavors observem amb més claredat que hem traçat una trajectòria corba i entenem que no anem enlloc, que estem tornant.

La nostra forma de pensar ens fa creure en el progrés i la suma infinita, però quan observem amb prou serenitat la nostra vida entenem que no hi ha gran cosa a guanyar. Mirar-nos aquest 2011 que s'acaba, llegir-ne els resums, ens produeix una sensació d'estranyesa. És això la vida? El nostre temps serà aquest? Què tinc jo de Primavera Àrab o de Mariano Rajoy? Què m'uneix al Banc Central Europeu o a Gaddafi? I malgrat tot, passat prou temps, estic segur que sentiré nostàlgia quan retrobi una fotografia d'Angela Merkel.

Acabo un text que no té final amb la tranquil·litat de saber que després de la meva darrera frase en llegireu una altra escrita per un company. Ha passat el temps dedicat a aquest article com ha passat un any. I què han resolt l'un o l'altre? Dins de cadascú queda una batalla per guanyar, la gran batalla, el tema, el que sigui. La resta és soroll. Al final, contra què lluitem, sinó contra allò que ens ha derrotat sempre? I què esperem llegir?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT