Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

Els Rosenberg

Text complet de Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) a la secció Catalunya endins, espai en llengua catalana de Mundo Diario (28-VI-1975). Ahir va fer seixanta-quatre anys de l’execució d’Ethel Greenglass Rosenberg (Nova York, 1915-1953) i de Julius Rosenberg (Nova York, 1918-1953), matrimoni acusat d’espionatge. Formaven part de la Young Communist League als Estats Units. Un germà d’ella, el sergent David Greenglass, havia confessat que filtrava secrets nuclears a la Unió Soviètica, i que la seva germana i el seu cunyat també treballaven en aquella xarxa d’espionatge. El sergent Greenglass va ser condemnat a 15 anys de presó, beneficiat com a delator. Els Rosenberg van ser condemnats a mort. El 19 de juny del 1953 els van executar a la cadira elèctrica. Julius va morir d’una primera descàrrega. Ethel no va morir fins a la tercera descàrrega. Tretze anys després el sergent Greenglass va confessar que era falsa la denúncia que havia fet contra la seva germana i el seu cunyat. Va dir que els havia acusat en rebre amenaces de l’FBI.

Jo també hi era entre els centenars de milers d’homes i dones que el mes de juny de 1953 cridàvem pels carrers d’Europa i d’Amèrica: “ No mateu els Rosenberg ”. Fou un combat memorable. El president Eisenhower no va escoltar el nostre clam, ni els plors de dos infants de deu i set anys, respectivament: Michel i Robert Rosenberg. Els acusats, fins al darrer moment i camí de la cadira elèctrica, es proclamaren innocents del crim que se’ls atribuïa: traïció a la pàtria. Les proves aportades durant el dramàtic procés no convenceren ningú. Calia, però, atribuir a la traïció el fet que els USA ja no tinguessin el monopoli de la bomba atòmica. I fabricaren el cas Rosenberg. Passaren vint-i-dos anys. Aquells infants que esperaven encara, confiats, i que, de les primeres planes de tots els periòdics del món ens arribaren a l’ànima, ja són homes, i ara han emprès la batalla per a demostrar la innocència dels seus pares. Hi reeixiran, perquè tot el que s’ha sabut d’aleshores ençà i el que caldrà descobrir encara, ho demostrarà. Ethel Rosenberg, abans d’ésser electrocutada, escrigué un sonet que començava així: “ Un dia sabreu, fills meus / per què hem deixat el llibre obert / la tasca inacabada... ” Ho sabran els seus fills, i ho sabrem tots. Ha començat una batalla més contra la injustícia, contra la pena de mort, batalla que, en el cas de Rosenberg, és justificada més que mai. Els errors judicials, els processos falsejats, poden matar innocents. I al cap dels anys, l’únic recurs és la rehabilitació post mortem.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT