Rubén i Banksy

Adins dels vagons dels Ferrocarrils Catalans hi ha diversos adhesius (a les finestres o fins i tot a terra) que volen prevenir comportaments incívics. N’hi ha un, per exemple, que adverteix que si seus a terra ocupes més espai que si vas dret. “Seure a terra és divertit a casa, al camp o a la platja”, s’hi llegeix. I n’hi ha un altre que fa referència als grafitis. Si l’he copiat bé diu així: “Un minut de glòria artística fent un grafiti al tren suposa immobilitzar el tren durant un dia per netejar-lo i un cost de 175.000 euros a l’any. Gaudim de l’art allà on toca, no al tren”. I tot seguit el lema: “Benvinguts al tren de l’incivisme”. Jo, si fos ells, ho hauria fet al revés: hauria dit “Benvinguts al tren del civisme”.

Es nota que els responsables dels textos volen evitar semblar antipàtics. No volen prohibir, això mai. Eviten fer-te saber la multa que et pot caure si guixes el tren o si seus a terra. A ells els grafitis els agraden. Per tant, parlen de la “glòria artística” que ofereixen i afirmen que són “art”. Ho posaria en dubte en alguns casos. Per exemple, el tal Rubén que ha fet un grafiti al damunt de l’advertiment de no fer grafitis amb el text “ m suda la poya ” no sembla un deixeble de Banksy.

D’altra banda, justament, la gràcia que tenen els grafitis (per als executors) és que es facin en llocs incorrectes. Fer un grafiti en el marc d’una trobada de grafiters en un descampat i patrocinada per l’Ajuntament no té cap mena de gràcia. La gràcia, a part del resultat cromàtic, és el risc. És fer-ho on no toca. On molesti. On provoqui. Gaudir de l’art “allà on toca” és contrari a la ideologia dels grafiters, que, justament, volen que en gaudim on no toca.

De tota manera, el que és absolutament dissuasori és el fet que cada grafiti obligui a aturar el tren durant un dia i costi tanta pela a l’any. Segur que el Rubén, quan ho llegeixi, no hi torna.