25/04/2017

Paradigma Zapatero

2 min

L’expresident Rodríguez Zapatero ha caigut prou baix per haver d’anar amunt i avall de la geografia espanyola fent campanya per Susana Díaz. L’altre dia va ser a Barcelona i, en el seu afany per promocionar la presidenta de la Junta d’Andalusia a la secretaria general del PSOE, va demanar als catalans -començant pels del PSC- que no tinguin “prejudicis” envers la seva representada pel fet que és andalusa. I dona. Concretament li va faltar temps per grapejar la difunta Carme Chacón, de qui amb motiu de la seva mort va dir plorós que en defensarien “el legado”, per comparar-la amb la sultana Susana i afirmar que a Chacón se l’havia menystinguda perquè era catalana (això és cert) i que ara a Díaz se la menysté perquè és andalusa (quan?, on?, qui?; perquè és la primera notícia que tenim de tal cosa, Don José Luis). I ho va rematar recordant que Felipe González també és andalús, però que no per això va ser rebutjat per ningú, i va afegir que ni Rubalcaba ni ell mateix van ser rebutjats mai, d’on s’inferia, finalment, que Chacón i Díaz eren rebutjades no tan sols perquè una era catalana l’altra és andalusa, sinó perquè, a més, són dones (tot i que Josep Borrell no és cap dona i també va ser categòricament indesitjat com a secretari general perquè era català).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’argumentació de Zapatero és tan baixa i barroera, i el bullit que es va cuinar ell mateix barrejant de qualsevol manera sexisme, catalanofòbia i una suposada andalusofòbia larvada dins el PSC i dins la societat catalana va ser tan formidable, que tan sols mereixeria una certa commiseració i una completa indiferència. Si no fos perquè aquesta verborrea impresentable és paradigma del nivell exacte en què es troba actualment el PSOE, un partit que com a principal triomf polític recent pot acreditar haver fet president Mariano Rajoy. “El legado” de Carme Chacón que Zapatero reivindica, més enllà de la foto d’ella embarassada passant revista a les tropes (que va ser obra del mateix Zapatero), consisteix a recuperar un dels punts més dèbils del discurs polític de la finada dirigent socialista, que era presentar-se a ella mateixa com a representant de la minoria xarnega que pugnava pel seu reconeixement dins una Catalunya rància d’espardenya i barretina i amb tuf d’humitat de celler.

Hi ha, però, una diferència important entre Chacón, per una banda, i Zapatero i Gusanita (com l’anomenen carinyosament molts socialistes) Díaz per l’altra, i és que Chacón era llesta. Quan apel·lava a aquest clixé i evocava de passada el seu avi d’Almeria (servidor també tinc un avi d’Almeria, i ben content), actuava seguint un càlcul possibilista sobre les seves expectatives dins la cúpula socialista, que com és sabut eren altes. Zapatero, en canvi, ve a fer campanya a Catalunya titllant els catalans (començant pels seus germans socialistes) de xenòfobs i de masclistes, que no deixa de ser una manera curiosa de buscar complicitats i simpaties. Si mai Susana Díaz és presidenta d’Espanya (té el nivell per ser-ho), Zapatero podrà aspirar a un càrrec en el seu executiu.

stats