Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Sisplau, digui'm 'xeiqueressa'

Esperanza Aguirre ha aportat al llenguatge político-periodístic la paraula lideresa . No està malament, però el meu enriquiment té més glamur: xeiqueressa . Bonica, oi? (La paraula i jo, fet evident per a tothom a qui permeto que em miri.) I pràctica (la paraula). Sobretot quan et dius Mozah bint Nasser al Missned.

Sóc la segona dona del xeic Hamad bin Khalifa al Thani i diuen que tinc un poder que no me l'acabo. Bé, però li seré sincera. No vaig casar-me amb ell per això. Ni tampoc per la hipermilionada de dòlars que guarda als seus comptes corrents. Ni perquè sigui l'amo d'un país que tot ell és gas i petroli. Ni perquè tenim tantes virolles que podem invertir 4.400 milions d'euros a Espanya com qui es demana un lumumba en un bar amb neons a la façana. Ni perquè el mateix rei espanyol excusi la tradicional foto pasqual a Mallorca amb la família perquè "estava preparant la nostra visita". Llavors, ¿per què una dona intel·ligent, amb aspecte d'actriu de Hollywood dels anys 50 i que es canvia de vestit com Laporta canvia de partit va casar-se amb qui Gaddafi va qualificar en una cimera àrab com a "el gras"? Doncs miri, pel mateix motiu que les dones s'enllitaven amb Ronaldinho. Efectivament, ho ha endevinat, pel seu encant personal.

I parlant d'en Jan i en Ronnie, li recordo que servidora és la presidenta de la Fundació Qatar. Li sona el nom, oi? Esclar, paguem 30 milions anuals per estampar la nostra imatge a la samarreta blaugrana. I no paguem més perquè no volem, que si no...

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT