Publicitat
Publicitat

El terrorisme i la integració dels immigrants

La immigració és un dels fenòmens demogràfics més importants del segle XXI. Des de fa unes quantes dècades, els països més desenvolupats són el destí escollit per milions de persones que abandonen els seus orígens buscant un futur millor tant per a ells com per als seus fills. A Catalunya la taxa d’immigració va passar de menys del 3% a finals dels anys noranta a situar-se entorn al 17% a les acaballes de la dècada passada. Aquest percentatge s’ha mantingut estable des de llavors.

Malgrat els greus problemes de les principals economies mundials els fluxos migratoris són imparables. L’actual crisi de refugiats sirians n’és un clar exemple. S’espera que durant els propers anys milions de persones del continent africà i el Pròxim Orient abandonin les seves terres fugint de les guerres, la falta d’oportunitats i els conflictes relacionats amb la manca de recursos. Inevitablement el continent europeu continuarà sent un dels destins preferits per començar una nova vida. Per tant, gestionar l’arribada de nous immigrants i garantir la seva integració representa un repte important a nivell social, econòmic i polític.

Molts estudis demostren que amb el pas dels anys els immigrants tendeixen a adquirir conductes similars a les de la societat d’acollida tant en l’àmbit laboral com familiar, fet que afavoreix la seva integració i el seu desenvolupament econòmic i social. Per exemple, s’observa que la participació de la dona en el mercat de treball és més alta entre les segones generacions d’immigrants que entre les primeres, tot i que està fortament condicionada per les normes socials heretades als països d’origen. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) dels anys 2013 i 2015 la taxa de participació en el mercat de treball de les dones procedents del Marroc residents a l’estat espanyol era del 51%. Aquesta xifra està per sota del 71% de la participació femenina al conjunt de l’Estat però molt per sobre del percentatge de dones actives en el mercat de treball al Marroc, un 27%. Un fenomen similar s’observa amb la taxa de natalitat. Les dones a l’estat espanyol tenen de mitjana 1,5 fills, les procedents del Marroc en tenen 2,1, mentre que la mitjana al Marroc és de 2,7 fills.

Una variable molt interessant que sovint s’utilitza per mesurar el grau d’integració dels immigrants és la taxa d’enllaços matrimonials entre persones de la mateixa procedència. Segons l’EPA el percentatge de matrimonis endogàmics entre marroquins és del 68%. Una xifra inferior a la d’altres grups d’immigrants amb forta presència a l’Estat com per exemple els equatorians o els romanesos, amb taxes d’endogàmia del 72% i del 83%, respectivament.

La integració dels immigrants és un procés lent i complicat que sovint es veu obstaculitzat o alentit per l’actitud de la societat d’acollida. Diverses investigacions han identificat la presència de discriminació contra els nouvinguts en el mercat laboral i l’accés a l’habitatge. Tampoc són infreqüents els episodis de violència o manifestacions de rebuig cap a aquest col·lectiu.

Malauradament, els atemptats terroristes reivindicats per grups islamistes radicals poden suposar un entrebanc important per al procés d’integració. Un estudi recent dels professors Gould i Klor publicat a l’Economic Journal analitza l’impacte que van tenir els atemptats de l’11-S contra les Torres Bessones de Nova York sobre la integració dels immigrants residents als Estats Units. Els autors detecten un increment important de la hostilitat cap a la comunitat musulmana. Els delictes d’odi, definits com a agressions verbals o físiques contra les persones i propietats relacionades amb una determinada religió o cultura, van multiplicar-se de cop després dels atemptats. Segons dades de l’FBI, entre l’any 2000 i el 2001 aquest tipus de delictes van passar d’uns 25 per any a gairebé 500. Durant els anys següents les hostilitats van disminuir però van situar-se en un nivell molt superior al d’abans dels atacs, uns 140 per any.

L’increment de l’hostilitat va provocar l’aïllament de la comunitat musulmana resident als Estats Units i va tenir repercussions negatives sobre el seu procés d’integració. D’aquesta manera la taxa de matrimonis endogàmics va augmentar un 7% respecte a la mitjana de l’any 2000, situada entorn al 60%. També el nombre de fills en les llars musulmanes va créixer entre un 4,7% i un 5,7%, i el percentatge de dones dedicades exclusivament a les tasques domèstiques va augmentar un 8%. L’estudi també identifica un descens important en l’ús i el domini de la llengua anglesa entre aquesta comunitat.

Els resultats de l’estudi de Gould i Klor són de gran rellevància per als països europeus. En primer lloc, la comunitat musulmana resident a Europa és molt nombrosa i en general té menys estudis i recursos econòmics que la dels Estats Units. Per tant el seu procés d’integració pot ser més problemàtic. En segon lloc, diversos estudis van identificar un increment de les hostilitats cap a aquesta comunitat després dels atemptats de l’11-S. Per acabar, les capitals europees també són víctimes d’atemptats terroristes reivindicats per grups islamistes radicals. La resposta a aquests atacs no pot ser el rebuig de la comunitat musulmana. Aquesta actitud només afavorirà el seu aïllament i possible marginalització, cosa que dóna peu a futurs conflictes polítics, socials i econòmics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT