Publicitat
Publicitat

Tornem a parlar d’arquitectura

L’arquitectura, en un sentit ampli, torna a ser tema de conversa després d’uns anys en què semblava que la crisi l’havia enviat al racó de pensar com a cooperadora necessària de la bombolla immobiliària. Tal vegada no és casualitat que comenci a treure el cap de la mà de la recuperació, però de moment encara ho fa amb certa humilitat i amb una manifesta voluntat de servei públic. S’està veient aquests dies en les jornades i els actes organitzats sota l’aixopluc del Congrés d’Arquitectura 2016. El format d’aquest congrés organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és estrany i costa de trobar-hi un fil conductor, però en certa manera és un experiment que vol obrir una reflexió sobre la disciplina i el que hi ha al seu voltant partint de les bases, és a dir, del que proposen les entitats o els professionals que s’hi han sumat, amb propostes noves o, la majoria, amb els programes que ja tenien previstos d’antuvi.

Quasi totes les propostes, d’acord amb l’aire del temps, tenen un component social i reivindicatiu i obvien com una cosa del passat els aspectes formals. La forma, però, també és important. I interessa. Ho demostra l’afluència que va tenir el cap de setmana passat el festival 48H Open House Barcelona. Aquesta iniciativa, implantada aquí fa sis anys, en plena crisi, ha volgut posar en valor l’arquitectura des d’una perspectiva tant patrimonial com social. Es varen obrir 211 edificis de Barcelona i altres ciutats metropolitanes, que, en conjunt, van rebre 60.000 visites. Es diu aviat. Tot i que els edificis més visitats eren històrics, el que em sembla més rellevant és la importància que dóna aquest festival a l’habitatge públic i als equipaments de barri. L’any passat vaig poder visitar un pis del polígon Canyelles, dissenyat als anys 70 per Subías, Giráldez i López Íñigo, i enguany la visita va començar per una altra promoció pública, de finals dels 50, dissenyada per Antoni de Moragas, a Vallcarca. En tots dos casos hi havia una voluntat clara d’oferir habitatges de qualitat, ben pensats, a preus reduïts, i a més ho feien de manera honesta, sense renunciar a un llenguatge modern i a vegades experimental. Les visites les feien arquitectes que explicaven amb passió per què era rellevant l’edifici, però el més interessant era la participació dels veïns, que acceptaven obrir la porta de casa seva per mostrar i demostrar la validesa de la proposta arquitectònica. Amb orgull.

D’arquitectura també se’n parla al Parlament, on el 19 d’octubre es va aprovar al ple la tramitació en comissió del projecte de llei d’arquitectura, que té com un dels seus objectius introduir criteris de qualitat arquitectònica en els concursos d’obra pública. Serà interessant veure si hi ha debat sobre com s’ha de definir aquesta qualitat i, sobretot, qui l’haurà de validar. La cambra catalana, però, espera per d’aquí uns mesos una llei encara més significativa, la de territori, que, com el seu nom indica, reunirà tot l’ordenament tant de l’espai urbà com del natural. D’aquesta sí que n’haurem de parlar i debatre. I molt.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT