Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Tranquils, la Rambla paga

Aquesta és la famosa Rambla de Barcelona? M'imaginava una altra cosa. Ho deia un meu amic estranger fa uns dies, després de passejar-se Rambla amunt i avall a principis de primavera. No vaig preguntar-li què és el que s'imaginava perquè m'era igual, segurament alguna cosa diferent del que és ara i possiblement del que era temps enrere i, malgrat això, potser l'hauria seduït com a tants altres.

Els exocellaires estan indignats amb raó, han estat ballant al so de la música que tocava l'ajuntament com si fossin el Joan Petit, amb el dit, amb el peu, amb el cap, i tornem a començar. Segurament alguns dels animals trobats morts a les escombraries també ho estarien si poguessin parlar, i també tindrien raó, i els ciutadans que s'estimen Barcelona i que quan passegen esgarrifats davant d'aquestes plataformes lluminoses s'indignen profundament, també en tenen.

El disseny de les noves parades és inqüestionablement de mal gust i fa venir ganes de plorar a qualsevol persona amb una mica de sensibilitat estètica. A part, en queda alguna d'antiga (per cert, la més freqüentada pels turistes amb diferència) on encara es poden comprar polls i altres animalons, tot plegat d'allò més surrealista.

Ahir llegia al diari que els ocellaires han retirat les pancartes de protesta esperançats que el canvi de color a l'Ajuntament els faciliti l'entesa. Desitjo i espero que es pugui trobar una solució justa per a ells però també per a la ciutat, que és de tots i per a tots, i que el sentit comú i el bon gust s'acabin imposant.

Es poden cometre errors, però no cal fer-la cada vegada més grossa. Que no sigui la Rambla qui finalment hagi de pagar el compte dels plats trencats, ni sigui només per l'aigua de la Font de Canaletes (o els gelats multicolor) que els que vénen vulguin tornar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT