Tu també vas cantar Dylan al foc de camp?

VAIG SENTIR QUE Bob Dylan havia guanyat el premi Nobel de literatura i vaig començar a cantussejar “Per quants carrers l’home haurà de passar...”, amb aquella facilitat amb què surten d’una tirada les lletres que s’han après de petit. Llobatons, daines i tot l’estol de l’escoltisme va cantar alguna vegada Dylan en un foc de camp. “Això, amic meu, tan sols ho sap el vent” evocava la impaciència i el malestar que definien l’estat d’ànim de tanta gent al final de la dictadura. Amb l’afegit, no menor, que podíem cantar Dylan en català i fer-lo més nostre. Rebin reconeixement etern, doncs, els qui, com Joan Boix i Ramon Casajoana, van tenir la inquietud i l’ambició de posar-nos al cançoner, en la nostra llengua, els bàsics del folk dels Estats Units, i a part de Dylan, també ens van ensenyar a dir “No serem moguts” o “Tots junts vencerem”.