Valleinclanesc, tot plegat
Ara no recordo amb exactitud si és a Águila de blasón o a Romance de lobos, però en qualsevol cas en alguna de les Comedias bárbaras de Ramón María del Valle-Inclán, un dels grans escriptors espanyols moderns, i gallec per a més senyes, es produeix la situació que un home va a cavall tot sol, de nit, i topa ni més ni menys que amb la Santa Compaña. Per a qui no ho tingui present, recordem que la Santa Compaña era una processó de morts que es passejava de nit i que solia acumular una quantitat apreciable de males intencions. En general, eren espectres condemnats i decidits a fer la punyeta als vius.
Total, que a l’obra de Valle-Inclán el cavaller topa, com deia en plena nit, amb la macabra processó, i comença a sentir uns esgarips francament espantables, terrorífics per a qualsevol espècimen humà. “Caballero -li criden-, deja tu montura y ven con nosotros. Abandona tu caballo y tu camino y únete a nosotros ”. I ell, molt raonablement, els respon: “ ¿Quién está ahí? ¿Quién me llama? ¿Sois almas en pena o sois hijos de puta? ” Ja em disculparan el llenguatge poc apte per a l’horari infantil, però estic citant un clàssic de la literatura universal, ni que sigui de memòria. Ho dic perquè em sembla que encara el suavitzo sobre l’original valleinclanesc.
Recordo aquesta escena perquè em sembla una llàstima que Espanya no compti avui dia amb un Valle-Inclán que inventi i reinventi el gènere de l’esperpent amb la finalitat de descriure la situació política del país. I, a falta d’un dramaturg de llarga barba blanca i sobrat de mala llet, ni que fos un prosista de la talla i l’agudesa de Benito Pérez Galdós, que podria confeccionar un dels seus innumerables Episodios nacionales. A hores d’ara, després de quatre mesos de sotsobre i en vista del que ens espera fins a la repetició de les eleccions i el que pugui succeir a partir de l’endemà, d’Espanya només se’n pot dir que s’ha convertit en una caricatura a l’alçada de la pantalla de plasma rere la qual s’escuda el seu president (en funcions), Don Mariano Rajoy Brey, també gallec com Valle-Inclán, però sense cap gràcia literària coneguda.
Rajoy, com a bon gallec, s’ha trobat amb una Santa Compaña formada per una colla de polítics joves que van del pseudosocialista Pedro Sánchez fins al pseudoliberal Albert Rivera passant pel pseudorevolucionari Pablo Iglesias, i que han fet mans i mànigues per descavalcar-lo de la seva muntura, però sense èxit a causa de la seva pròpia incompetència i l’extraordinària resistència rajoyesca. De manera que tindrem Don Mariano no sé si per a tota la vida, com pronostica algun amic meu, però sí durant molt més temps del que seria desitjable i raonable. Ell no dirà exabruptes, com el cavaller de Valle-Inclán. Al contrari, es limitarà a mirar el futbol i a esperar assegut que els seus adversaris la vessin. Perquè tots plegats, això sí, com a l’obra valleinclanesca, no són res més que una colla de fantasmes.
