Publicitat
Publicitat

El Vaticà i els abusos a Irlanda

Aquests són temps estranys per a Irlanda. Durant la Guerra Civil Espanyola la majoria d'irlandesos i, en particular, la seva Església catòlica, es van posar al costat del general Franco, contra el que es veia com a comunisme i socialisme ateu. L'Església catòlica irlandesa va seguir lleialment el Vaticà durant la Guerra Freda, i va denunciar el comunisme sempre que va tenir oportunitat de fer-ho. A tot Europa no hi havia una societat que fos més fidel al papa i al Vaticà. Durant els segles XIX i XX Irlanda va enviar milers de capellans i monges per tota xarxa mundial de missions que tenia l'Església catòlica. A causa del seu puritanisme i la seva intolerància religiosa, els capellans i bisbes irlandesos tenien la reputació de ser els talibans de l'Església romana.

La societat irlandesa era profundament conservadora i catòlica. Fins i tot quan Irlanda va passar a ser un estat independent, l'any 1922, els líders polítics van proclamar, ràpidament, la seva alineació amb Roma. El líder del Partit Laborista irlandès, Brendan Corish, una vegada va dir: "Sóc, òbviament, primer catòlic i, en segon lloc, irlandès". Altres polítics el van imitar.

Però en les dues darreres dècades, l'Església catòlica s'ha vist atrapada per una sèrie d'escàndols. Centenars de capellans i monges han estat acusats de violacions, atacs sexuals i pallisses sàdiques a nens i nenes que estaven a càrrec seu en escoles, reformatoris i altres institucions dirigides per l'Església. Alguns capellans són a la presó, d'altres actualment estan sent processats. La setmana passada un judici de violació de nois i noies per part de clergues durant el període del 1996 al 2009, aquesta vegada a la diòcesi de Cloyne, al comptat de Cork, va revelar com va ser possible que es produissin tants abusos. El judici demostra que la jerarquia catòlica va amagar els crims i, per tant, va deixar altres nens i nenes en situació de risc. Però han estat els esforços de l'Església per amagar la magnitud de la tragèdia el que ha revolucionat el país. La jerarquia catòlica va ignorar les queixes i va arribar a utilitzar advocats per intimidar els testimonis i les víctimes. A d'altres se'ls va arribar a oferir una compensació amb la condició que callessin. Els bisbes traslladaven els capellans violadors de parròquia en parròquia, i a la Gran Bretanya o als EUA en alguns dels casos més notoris. L'informe Cloyne ha deixat al descobert una veritable conspiració al nivell més alt per protegir els pederastes. Arriba, fins i tot, al mateix Vaticà, a través del seu ambaixador a Dublín, que privadament va animar els bisbes irlandesos a ignorar algunes de les polítiques de protecció infantil introduïdes per l'Estat irlandès quan va començar el despertar dels abusos sexuals religiosos.

Arran de la investigació Cloyne s'ha produït un plany col·lectiu de dolor i de ràbia al Parlament irlandès. En un atac contra el Vaticà sense precedents, el primer ministre irlandès, Enda Kenny, que és catòlic practicant, ha acusat l'Església de treure importància a "la violació i tortura de criatures" per protegir el poder i la reputació de l'Església institucional. Va dir que la investigació Cloyne ha donat a conèixer "la disfuncionalitat, la desconnexió, l'elitisme i el narcisisme que dominen la cultura del Vaticà actualment". Encara estan a l'espera d'alguna resposta per part del Vaticà. Mai en la història de l'Estat irlandès un líder polític s'ha atrevit a atacar el Vaticà i l'estament papal d'aquesta manera. Curiosament, cap veu al Parlament irlandès n'ha dit res en contra. Els diputats també estan indignats pels intents del Vaticà d'amagar una activitat criminal a la república irlandesa. Una de les cantants i autores musicals irlandeses més internacionals, Sinéad O'Connor, també s'ha expressat sobre la qüestió: "El bon nom del catolicisme s'ha acabat perquè uns impostors que no respecten l'Esperit Sant han creat un niu de dimonis al Vaticà i han segrestat Jesucrist". La cantant anima els catòlics a marxar i a construir una Església catòlica alternativa.

El cas planteja unes quantes preguntes. Si el Vaticà va intentar amagar la dimensió de l'abús infantil en la societat irlandesa, vista com una província de Roma, llavors ¿no podria ser que la mateixa resposta institucional hagi estat operant en altres països amb fortes tradicions catòliques? No és probable que tendències cap a l'abús infantil es limitin a Irlanda, i a capellans i monges irlandesos. La pregunta seria: ¿hi ha una gran conspiració relacionada amb l'Església catòlica a Franca, a Espanya i a Itàlia que espera ser descoberta? Per al bé dels menors d'edat que han patit abusos en mans de capellans i monges, aquesta qüestió hauria de ser àmpliament investigada per les autoritats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT