Publicitat
Publicitat

Vendre l'article

Una bona part de la crítica actual peca de voler ésser només actual, és a dir, de conformar-se a fer la crònica d'un present que la despulla de demà. ¿Però per ventura la crítica pot captenir-se com si fos òrfena de cap ahir i, doncs, renunciar a ésser ferment de l'esdevenidor? És ben clar que no. Per això cal que celebrem la publicació del recull d'articles crítics de D. Sam Abrams, titulat Vendre l'article , que ha posat en circulació l'editorial Moll. Es tracta d'un enfilall de textos publicats al diari Avui que, bo i cosits, esdevenen un cos teòric ben suggestiu. Amb instint de caçador, Abrams recerca i furga sense mandra els marges i els caus on es prodiga i es fortifica la literatura en llengua catalana. I tot seguit l'acara, sense complexos, amb la millor literatura d'arreu. Amb un realisme farcit d'imaginació, ens fa descobrir apassionadament els llaços que la lliguen amb la tradició i, a l'ensems, ens deixa tastar la sal que la preservarà del temps. En destaco dos capítols a l'atzar: Per pietat natural i El Glosari, una mina d'Ors . El nucli del primer se sustenta en un vers de William Wordsworth que fa: " L'infant és el pare de l'home; / i vull que els meus dies estiguin / lligats els uns amb els altres per un sentit de pietat natural ." Abrams, a partir d'aquesta cita, es manifesta preocupat per la manca de sentit pietós que detecta en la literatura catalana actual. Els escriptors joves, denuncia, ensopeguen massa sovint amb murs d'indiferència -si no de rebuig i hostilitat- infranquejables. En la literatura catalana d'avui s'ha trencat la cadena de la pietat natural: la majoria d'escriptors consolidats i alguns de joves que frisen per esdevenir-ne s'han atrinxerat en sengles mons literaris i no volen ajudar ningú; refusen la idea del relleu generacional. Abrams enyora els temps en què Murià, Bartra, Manent, Palau, Capmany i Espriu, per pietat natural i amor a la literatura, passaven generosament el testimoni als joves, i s'oferien, mútuament, experiència i il·lusió.

A l'apartat dedicat a El Glosari , el crític reclama el tractament que, a parer seu, es mereix aquesta obra tan insòlitament ambiciosa, rica i original -una de les pedres angulars de la modernitat a Catalunya, diu-. Als qui hi troben manca d'unitat, els recorda que en té tanta com una colla de grans obres aparentment inconnexes: els Essais de Montaigne o el Zibaldone de Leopardi, posem per cas. En el moment just, Ors emmiralla la difícil realitat del món modern: "Rica i complexa és la realitat; rics, complexos els ritmes que a través de la realitat marxen i en la realitat s'entrecreuen... ¿Per què desconeixe'ls? ¿Per què, coneixent-los, no entregar-se al seu compàs i dansar en ells?" D. Sam Abrams ens recorda que, setze anys més tard, el jove T.S. Eliot va dir això mateix, punt per punt, a l'hora de justificar el seu poema La terra eixorca . Igualment, Ors, de manera independent, sap descobrir Cézanne i Rodin com a referents de la modernitat a l'hora que ho fa Rilke ( 1906). Si la novel·la moderna arrenca amb The making of Americans (1906-1908 i publicada el 1925), de Gertrud Stein, i l' Ulysses, de Joyce (1914-1921, publicada el 1922), clarament hem de situar La ben plantada , escrita i publicada el 1911, dins aquest esforç titànic de renovar la prosa narrativa, a començament del XX. Aquestes raons potser no són, per elles mateixes, prou artístiques, però conhorta saber que la literatura catalana no roman exclosa de l'intent volenterós de modernitat. I encara, per si no hi havia prou concomitàncies, cal recordar que, com Fernando Pessoa, un altre far de la modernitat, Ors va servir-se d'heterònims -Xènius i Octavi Romeu- per expressar la multiplicitat del seu ésser.

Amb tot plegat, Abrams conclou: "La cultura catalana fa el ridícul més absolut quan s'omple d'elogis en favor de modernitats alienes sense adonar-se que la nostra literatura -el nostre art- n'és ple a vessar." Cal fer-li cas. Format en el rigor acadèmic anglosaxó, amb tossuderia rabínica, Abrams mira amb ulls nets la nostra literatura i la defensa amb fe de convers.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT