20/02/2017

21/02: També voldríem no haver d’acollir

1 min

EL LEMA “Volem acollir” i la seva capacitat de mobilització ciutadana em semblen un encert i un orgull. Però trobo a faltar en la lletra petita un discurs complementari. Volem acollir els qui necessiten ser acollits. Però també voldríem no haver d’acollir tots els qui han estat perseguits i expulsats d’allà on vivien i on haurien preferit quedar-se. Trobo a faltar referències a les causes que ens porten a acollir uns refugiats que el que voldrien és no haver de ser refugiats. És com si l’any 39 els francesos s’haguessin manifestat perquè volien acollir republicans espanyols sense fer cap referència (ni cap reacció!) al cop d’estat franquista que en va forçar la fugida. El que passa a Síria, a Líbia o a l’Iraq no és un terratrèmol, una catàstrofe natural contra la qual no es pot fer res. És una guerra i una persecució política i religiosa que té incitadors i culpables. Certament, en els últims cent anys Occident ha comès molts errors a la zona (¿comptem Rússia i Turquia com a Occident, a aquests efectes?). No han solucionat els problemes i de vegades els han empitjorat. Però les visions totalitàries que ara hi conflueixen i xoquen són endògenes. Acollim els refugiats. Però també intentem que no s’hagin de refugiar.

stats