Votaré sense entusiasme però amb esperança

MIRO D’ENTENDRE els abstencionistes, però continuo veient el meu dret a vot com un deure. Puc connectar amb els que estan cansats d’un estat que dóna tants símptomes de ser antidemocràtic, però aquest no em sembla un motiu per deixar de votar sinó tot el contrari. Vull valorar la simbologia de la papereta en blanc, però encara trobo més útil votar algú. Tinc motius per pensar que a vegades tots els polítics semblen iguals, perquè hi ha uns tics del sistema electoral que s’encomanen, però tinc proves evidentíssimes que n’hi ha de tan pitjors, de tan podrits i mentiders i corruptes, que al seu costat d’altres brillen i apareixen com a immaculats. Lamento el poc marge que tenen els governants, endeutats i sotmesos a la dictadura dels mercats, però sé que hi ha opcions per millorar la justícia i la qualitat de vida de les persones, i per plantar cara a aquests poders invisibles. Les eleccions repetides em semblen una burla per als ciutadans, però ens ofereixen l’oportunitat de pensar millor en qui confiem. Vivim moments de confusió en què es destapen clavegueres i l’ambient queda contaminat, però mai hi havia hagut tantes escletxes i mai els poderosos de tota la vida havien aparegut més fràgils, acorralats, enxampats. I també més perillosos, en la desesperació, per això convé expulsar-los de seguida.

Sóc poc optimista sobre les possibilitats de canvis reals i sobre si els senyors de l’Íbex-35 i altres actius fàctics permetran atendre les urgències de la gent o els drets a decidir dels pobles, però cal donar suport als que creguem que ho intentaran com a prioritat i amb força.

És de les vegades que votaré amb menys alegria i menys entusiasme. Però votaré, naturalment. Amb convicció i amb esperança.