Publicitat
Publicitat

Opinió

Wikileaks: Milers de Filtracions i cap ofensa

Ha passat un setmana de les primeres filtracions dels telegrames diplomàtics del departament d'Estat i com si res. El primer ministre i el president rus, Putin i Medvédev, són Batman i Robin; Merkel, la cancellera del tefló, i el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, un inútil. I ningú no s'ha indignat. El llenguatge punyent, irònic i a estones impertinent que gasten els telegrames sembla no haver molestat ningú. I per si això fos poc, els grans líders mundials han tret importància a tot plegat. No només ho han minimitzat els més amics de Washington; Nicolas Sarkozy va córrer a dir que les revelacions no afectarien gens el vincle transatlàntic, com també ho han fet Hamid Karzai des de l'Afganistan o Recep Tayyip Erdogan des de Turquia, que ha dit que la credibilitat d'aquests missatges és qüestionable.

Això almenys de portes enfora. No sabem què s'han dit portes endins, si fora de les càmeres sí que hi ha hagut retrets. Potser haurem d'esperar a noves revelacions de Wikileaks més endavant per saber què es van dir els governs entre ells després d'aquestes filtracions. La quietud, la calma i el silenci en l'escena mundial després dels qualificatius sincers -i la majoria obvis- que hem anat coneixent podrien respondre al temor de moltes capitals que també s'hagin filtrat els seus telegrames o missatges confidencials. Potser és millor callar, no fos cas que Julian Assange hagi planificat una maquiavèl·lica segona part de filtracions en què els indignats s'hagin de posar vermells i reconèixer que, ells també, han pecat; i hagin qualificat Obama de "dèbil" i Clinton de "tova", només per recordar dos dels qualificatius vistos aquests dies atribuïts a altres líders mundials. Tothom actua amb força contra Wikileaks: els Estats Units pel secrets que s'han filtrat fins ara i la resta de països pels secrets que es poden filtrar en el futur.

És realment la fi de la diplomàcia com la coneixem? D'això es debat molt aquests últims dies. El setmanari britànic The Economist sentencia en el seu últim número que en el món de Wikileaks la diplomàcia no serà mai més possible. Fer públiques les converses privades espatlla el clima de confidència i diàleg necessari en aquesta mena de relacions. Final potser no, però la diplomàcia post-Wikileaks no serà com la d'abans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT