Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Any de 'cronopis'

Els lectors amables saben que aquest articulista no sol explicar-los històries personals, però l'altre dia em va succeir un cas que m'agradaria compartir amb vostès. La cosa és breu de resumir: el que em va passar va ser que quan em pensava que entrava al forn vaig fer-ho a una perruqueria de senyores. El fet en si no té res d'extraordinari, si es té en compte que al portal veí del forn on tinc per costum de comprar el pa hi ha una perruqueria, i que un servidor anava distret pensant en els seus assumptes, de manera que era fàcil errar un portal per l'altre. Però he de d'admetre que, per un moment, trobar-me davant d'una senyora dreta que en pentinava una altra d'asseguda, en lloc del forner rubicund i amable amb el seu taulell ple d'aromàtiques panades acabades de coure, em va causar un efecte lleument torbador, com si no fos jo el que s'hagués equivocat i fos l'ordre de les coses el que s'hagués capgirat de manera tan sobtada com inconseqüent.

De seguida em va venir al cap un dels microrelats de Julio Cortázar sobre cronopis , aquelles dolces criatures inventades per la imaginació del gran escriptor argentí, que em permeto d'oferir-los en traducció improvisada: "Un cronopi es disposa a obrir la porta del carrer, i en ficar la mà dins la butxaca per treure'n la clau, el que en treu és una capsa de mistos, aleshores aquest cronopi s'afligeix molt i comença a pensar que si en lloc de la clau troba els mistos, seria horrible que el món s'hagués desplaçat de cop i volta, i que potser si els mistos són al lloc de la clau, podria succeir que trobés la cartera plena de mistos, i la sucrera plena de diners, i el piano ple de sucre, i la guia telefònica plena de música, i l'armari ple d'usuaris, i el llit ple de vestits, i els gerros plens de llençols, i els tramvies plens de roses, i els camps plens de tramvies. De manera que aquest cronopi s'afligeix horriblement i corre a mirar-se al mirall, però com que el mirall està una mica tort el que hi veu és el paraigüer de l'entrada, i les seves suposicions es confirmen i es posa a plorar, cau de genolls i ajunta les manetes no sap ben bé per a què. Els fames veïns acudeixen a consolar-lo, i també les esperances, però passen hores abans que el cronopi surti de la seva desesperació i accepti una tassa de te, que mira i examina molt abans de beure-se-la, no fos cas que en lloc d'una tassa de te sigui un formiguer o un llibre de Samuel Smiles".

Quan vaig llegir per primera vegada el relat de Cortázar, em va semblar simplement una de les moltes elucubracions fantasioses sorgides de la seva ment tan fèrtil, però ara ja no n'estic tan segur. Tot sembla indicar que, en aquest any que comencem, les coses tendiran a desplaçar-se dràsticament, i en algun cas de mala manera. Així doncs, procurem fer-nos-en l'ànim i estiguem al cas, no sigui que ens passi com al pobre cronopi del conte (que, per cert, es titula La foto va sortir moguda ) i caiguem abans d'hora en el desconcert i el desànim més absoluts per qualsevol fotesa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT