Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

La barba de Mohamed

És molt emotiu que, de cop, el rei del Marroc (o dels subsaharians) hagi tingut una revelació com la que ha tingut. Aquesta revelació em fa pensar que ell no és com nosaltres. Ell, com el seu homòleg espanyol Joan Carles, com el seu homòleg monegasc -i per desgràcia encara solter- Albert, o com el seu homòleg nepalès -i per desgràcia assassí de la família- Dipendra, té una sang diferent i superblava. La setmana passada, Mohamed VI es va llevar i va decidir revisar la Constitució.

Un dia, un monarca es lleva, es grata la closca, i diu: "Potser ens hauríem d'obrir". I aleshores potser troba que ja no cal enviar a la garjola els súbdits enxampats en flagrant acte sodomita. Bé. Potser he anat massa enllà. En tot cas, es lleva, es grata la closca i dictamina que "reforçarà" el paper dels partits polítics. I que deixarà de ser ell l'encarregat de designar el primer ministre. Ah, la reialesa...

No és el primer cop que en Mohamed anuncia que retocarà una mica la Constitució sense acabar de trobar el moment de fer-ho. Però ara potser la situació és un pèl diferent. Pel reial cap del monarca hi deuen haver passat imatges del populatxo egipci revoltant-se. (I haurà pensat, com David Bisbal, que les piràmides mai no s'han vist tan poc transitades.) I també hi deuen haver passat les imatges del populatxo libi. I també hi deu haver passat aquella frase del profeta: "Quan la barba del teu veí imam vegis afaitar, vés dispersant l'harem, rei, que van mal dades".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT