Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quan el bon cinema entra a les aules

Tots recordem la nostra vida a les aules de manera desordenada, poc cronològica, amb els moments d'impacte emocional que van quedar gravats per sempre. Quan som pares l'aproximació a l'escola és més freda, més teòrica, perquè hi ha una barrera definitiva: del que passa entre aquelles parets en rebem inputs però mai la fotografia sencera. Ens arriben fets però no veiem les cares ni els tons ni els gestos. I allà dins hi passen moltes més coses que les que retraten les notes i ens resumeixen en les reunions de pares. Per això m'atreuen les pel·lícules que retraten històries de mestres i d'alumnes. Tinc pendent en una llibreta la idea que el Criatures ofereixi les millors cintes sobre educació, i hi serien segur la pel·lícula La classe i el documental Ser i tenir . Les dues són franceses, amb l'idioma de la producció canadenca Monsieur Lazhar , que no descobriré ara (va ser nominada a l'Oscar i acumula premis de la crítica) però recomano. Ofereix en noranta minuts una trama dura que ajunta la mort, la immigració i la passió per educar, que és alguna cosa més que ensenyar. Una cinta en què et bellugues entre el somriure, la tendresa, la tristesa i la tragèdia, sense caure en cap dels extrems, i de la qual en surts amb ganes d'agrair als mestres el sobreesforç que fan treballant amb canalla en edats sensibles la matèria més difícil, que és créixer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT